Robotització de la talla de pedres

Els dissenys d’Antoni Gaudí eren tan racionals, tan allunyats del caprici oníric i tan basats en la geometria i la mecànica amb què està feta la Natura, que sembla com si hagués intuït que, anys després, es podrien desenvolupar amb les modernes tecnologies actuals. La imatge del picapedrer artesà, amb anys d’ofici, al peu de l’obra, ha desaparegut. D’una banda, perquè al solar de la Sagrada Família no hi ha espai per al tallat de les pedres, que s’ha de fer en altres locals, fora de Barcelona, en les naus dels proveïdors. I d’altra perquè des del 1989 es fa amb màquines de control numèric, amb un braç articulat, que permet assolir set eixos, dos a la bancada i cinc al braç. Amb la programació informàtica, la màquina pot esculpir amb precisió fins i tot els dissenys de més complexitat geomètrica que va deixar el mestre, a base de superfícies quàdriques reglades i helicoides. Els trams de les columnes, per exemple, parteixen de dues figures estrellades amb sis, vuit, deu o dotze vèrtex arrodonits per paràboles còncaves i convexes a la base, que pugen girant helicoïdalment una en sentit dextrogir i l’altra en senti levogir. Gaudí feia models de guix, que van ser destruïdes durant la persecució religiosa de 1936, en iniciar-se la Guerra Civil Espanyola. Molts trossos s’han recuperat i partir d’ells el modelistes, amb ajuda de l’ordinador, refan les peces, que després són tallades amb total precisió pels braços robòtics. Un cop passats els controls, les peces arriben a la Sagrada Família, on es procedeix a muntar-les. I els arquitectes i enginyers fan tal com feia Gaudí: fer un model de mida natural d’un material tou, en aquest cas poliuretà, i posar-lo al lloc on anirà la peça definitiva de pedra, per comprovar-ne la forma i els mesures. “Per veure l’aspecte que tenen abans de posar-les en pedra”, diu l’arquitecte Jordi Faulí, repetint l’explicació de mestre Gaudí.