El 17 de febrer de 1916, els 250 interns de l'Escola Pia de Sarrià visitaren les obres de la Sagrada Família. Don Anton, als seus seixanta-tres anys, va recordar els seus primers estudis a l'Escola Pia de Reus, i la devoció que l'ofici parvo de la Mare de Déu, que resaven tots els dissabtes, li havia despertat per als coneixements litúrgics que un dia havia d'aplicar com a arquitecte a l'obra a què estava consagrat. Va dir que li agradava veure l'interès dels pares escolapis preparant la joventut que un dia hauria de succeir els actuals protectors del Temple, i potser els continuadors en la direcció de les obres. El semblant de Gaudí es va animar radiant: "Aquesta visita d'alumnes de l'Escola Pia em porta el perfum de records llunyans. A l'Escola Pia van lliscar els meus primers anys, i en ella les meves primeres oracions van ser els salms i versicles continguts en les "horetes", llibre d'or de les meves afeccions litúrgiques; i a les seves aules vaig aprendre el sant temor de Déu; i per això no oblido mai tan bonica institució religiosa, admiració dels segles i la que compta amb més simpaties." Els escolars van prorrompre en una ovació delirant, succeint-se els víctors al senyor Gaudí i al deixeble de l'Escola Pia; mentre l'homenatjat, commogut, victorejava l'Escola Pia. El pare Rector digue que només feia el prec a tots els reunits que Déu conserves per molts anys la vida de l'insigne baró, i que resessin a tal intenció un parenostre. Tots els alumnes es descobriren i ovacionaren llargament el senyor Gaudí. Baixaren a la Cripta. Després de la benedicció amb el Santíssim Sagrament, feta la reserva, hom cantà la Salve gregoriana i totes les veus s’ajuntaren en una. Professors, deixebles i exdeixebles cantaven a l'uníson, i entre ells el senyor Anton, com ho fes en els seus infantils anys.