Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) era ja durant l’Imperi Romà, al segle III, una fortalesa. Ho continuà sent durant el període visigot i durant el període àrab. Va ser conquerida per Alfons I el dia de sant Miquel de 1.162 i esdevingué durant el feudalisme cap de la baronia d’Escornalbou. El nom procedeix del llatí “cornus bovis” (el corn del bou). S’hi instal•là un monestir agustí i després un convent de franciscans, els quals el van haver d’abandonar el 1835 amb la desamortització de Mendizábal. L’Estat espanyol vengué l’edifici, un notable conjunt gòtic, al vicecònsol anglès a Tarragona, John Bridgman, que convertí l’església en corral i el castell en casa del pastor. El 1910, Eduard Toda, que aleshores vivia a Londres, comprà Sant Miquel d’Escornalbou i hi inicià la restauració, per fer-hi casa seva. Un cop iniciades les obres, va demanar assessorament al seu amic Gaudí. El problema principal era que es bellugava un pilar de la sala capitular. El 27 de gener de 1911 va escriure una carta al mestre d’obres que se n’encarregava de la rehabilitació, Francesc Ribas, per avisar-lo de la visita de Gaudí, a fi d’inspeccionar les obres i aconsellar-lo sobre la solució al problema. “Com vàreu deixar la cuyna? Que vàreu treure los fogons vells? Què es mou més lo pilar de l’Aula Capitular? Perquè are aviat pujarà allà dalt lo Gaudí de Barcelona y diu que no vol que es toqui cap pedra fins qu’ell ho vegi. Santa Maria las cosas que trobarà que no havem fet bé! Però ya veurà que allò no es la Sagrada Família.” La carta, publicada per l’historiador Jaume Massó i Carballido, és ben significativa del caràcter de Gaudí, de la seva forma de treballar i de com el veien els seus amics. Eduard Toda cedí Sant Miquel d’Escornalbou el 1926 a l’Arquebisbat de Tarragona. Per això hi ha presidint l’edifici una “T” grega, símbol d’aquest arquebisbat. Actualment és propietat de la Generalitat i de la Diputació de Tarragona i es pot visitar.