Ramon Balcells i Masó

Ramon Balcells i Masó va néixer el 28 de juliol de 1882 a Barcelona, carrer Roger de Llúria, n. 19. Era el vuitè fill del matrimoni de Miquel Balcells i Llamosí i Dolors Masó i Bori, que va tenir un total de deu fills, dels quals Ramon seria sacerdot; Dolors, Maria i Mercè, religioses del Sagrat Cor; Montserrat, religiosa de Jesús-Maria , i Carme, religiosa carmelita. Només va tenir descendència Miquel, enginyer, que va formar casant-se amb Paulina Lasarte una família d'onze fills. Va ser batejat el 4 d'agost en la seva parròquia, la Major de Santa Anna, amb els noms de Ramon, Agustí i Víctor, essent padrí el seu cosí Agustí i madrina la seva germana Dolors. Va ser internat al col•legi de Sant Ignasi de Sarrià des de 1892 fins a 1899, quan va acabar el Batxillerat. Allà havia fet la Primera Comunió, el quart diumenge d'abril, festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, de 1892. Als 16 anys, el 1899, va passar de l'internat dels jesuïtes al Seminari de Barcelona, on cursà la carrera eclesiàstica fins al 1905, estant intern des d'octubre del 1902 fins al 1905. Precisament el 1902 va començar a ser un dels catequistes de la secció de nenes de la Cripta de la Sagrada Família. La catequesi de la Sagrada Família s'havia iniciat el novembre de 1886, un any i uns mesos després de la primera missa -el 18 de març de 1885- en la recentment acabada capella de Sant Josep. S’hi va fer càrrec la Congregació de la Immaculada i Sant Lluís Gonçaga, formada per antics alumnes del col•legi dels jesuïtes de Casp i dirigida pel pare Lluís Ignasi Fiter. Era només per a nens i, en la visita del bisbe Jaume Català i Albosa de 1894, hom va constatar la dificultat de trobar catequistes per a les nenes. La solució va ser constituir amb seminaristes l'Associació Catequista. El 1902, quan Ramon tenia 19 anys, va rebre la primera tonsura clerical al Palau Episcopal de mans del bisbe de Barcelona, el cardenal Casañas. Això li va permetre d’iniciar la tasca pastoral a l'Associació Catequista, com a catequista de nenes a la Sagrada Família. Va ingressar també en la Congregació de la Immaculada i Sant Lluís Gonçaga. Ramon, de bona posició econòmica, va descobrir la realitat del Poblet, la barriada d'al•luvió immigratori que creixia al voltant de les obres de la Sagrada Família. Es va adonar que les noies abandonaven la pràctica religiosa després de la Primera Comunió, perdent de mica en mica la fe. També deixaven els estudis, per treballar les jornades de deu o dotze hores de llavors, a més d'atendre les obligacions domèstiques pròpies de la dona de l'època. Ramon va ser catequista durant dos anys, fins el 1904. El 18 de març de 1904 va rebre els ordes menors del bisbe auxiliar de Barcelona, el Dr. Ricard Cortés i Cullell; i al dia següent, 19 de març, el sotsdiaconat, a l'església de les Saleses, de mans del cardenal Casañas. El 24 de setembre, va ser ordenat diaca a l'església de Pedralbes. I el 17 de juny de 1905, va ser ordenat prevere a l'oratori de Sant Felip Neri, pel Dr. Cortés. Ramon es va ordenar a títol de patrimoni, el qual va ser constituït per la seva mare. Tenia 22 anys, és a dir, li faltava un mes i mig per complir els 23, l'edat necessària per ser ordenat sacerdot segons el Dret Canònic. Cantà la missa nova el 22 de juny de 1905 a la capella del col•legi del Sagrat Cor del carrer Diputació, sent padrins l’oncle Joan Masó i la mare; hi va predicar el pare jesuïta Celestí Matas. Mossèn Ramon Balcells era un jove sacerdot abnegat, auster i de molta oració. Aviat els sermons es van fer famosos pels fruits de santedat que produïen en els nombrosos oients. Conceptuat com un excel•lent catequista, va ser capellà dels col•legis de Loreto de Barcelona (1905-1908) i de Sarrià (1909-1917), i el 1906 va ser nomenat vocal de la Junta Diocesana de Catecisme i de la Junta Diocesana de Capelles. Sempre dedicat a l’apostolat femení del Poblet, va fundar l'Escola Dominical per a les noies del barri. El 1 maig 1906 va llogar una vella nau industrial al carrer València, n. 371-379, i va tenir gran èxit. Els polítics anticlericals del Poblet clamaven: "això ens faltava, el diumenge a l'escola ...". L'1 d'octubre va inaugurar l'Escola Nocturna i l'1 de maig de 1907 la Escola Diürna. Les tres -dominical, nocturna i diürna- eren gratuïtes i a càrrec de professors seglars. El 1909, poc abans de la Setmana Tràgica, s’hi van fer càrrec les religioses Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. En aquells dies, el 7 de maig de 1909, va comprar el terreny que actualment ocupen les escoles, i el 5 de juny de 1909, festivitat del Sagrat Cor, el mateix mossèn Balcells va beneir la primera pedra de l'edifici del "Patronat Social Escolar d'Obreres del Poblet ". Es va inaugurar parcialment el 30 de juliol de 1910 i es va acabar el 13 de juliol de 1919. Mossèn Balcells va ser nomenat el 1910 confessor i professor de religió del col•legi de Jesús Maria (fins 1927) i vocal de la Junta Diocesana d'Acció Catòlica. Va estudiar per lliure la carrera de Magisteri a l'Escola Normal de Barcelona, que va acabar el 1913. El 1915, va ser nomenat confessor ordinari de les Dames Catequístiques (fins 1924); el 1916, beneficiat de la parròquia de la Puríssima Concepció; i el 1917, capellà ecònom de Sant Josep de Gràcia (fins a 1920), exercint des del 1918 com a consiliari del Cercle Catòlic de Gràcia. Mossèn Balcells participava en els cultes de la Cripta de la Sagrada Família. Per exemple, va celebrar la missa expiatòria que el diumenge 20 febrer 1916 van organitzar les congregacions del col•legi de La Salle Comtal. Al sermó, mossèn Balcells va definir aquella comunió expiatòria com "un petó filial que donem al Senyor, oferint a Déu Pare la víctima propiciatòria de l'Anyell Divinal, en expiació dels pecats dels homes, dels fills pròdigs que han deixat la casa paterna". Va parlar després de la significació de la família cristiana en la vida d'aquest arbre grandiós que anomenem Societat i que està format per branques nombrosíssimes, que són les famílies, les quals sent veritablement cristianes li donaran vida de cristiana restauració. Durant la comunió, ressonaren els càntics en aquella cripta com en una de les velles catacumbes dels primers cristians. I un dels que es va acostar a rebre Jesús en aquella comunió expiatòria va ser n’Antoni Gaudí. El 1919, mossèn Balcells va ser nomenat lector del Sínode Diocesà, i el 1920, ecònom de la parròquia Major de Santa Anna, director general de la Lliga d'Acció Catòlica de la Dona, president de la secció de propaganda de l'Associació d ' Eclesiàstics, director de la Congregació de la Immaculada i Sant Lluís Gonçaga del col•legi de Jesús Maria i director de l'Associació Escolar Femenina. El diumenge 16 de maig de 1920, les associades del Patronat d'Obreres del Poblet van visitar la Sagrada Família. En el sermó, el Dr. Balcells va invocar la Sagrada Família perquè l'esperit que palesa el Temple, aixecat a força de treballs i sacrificis, transcendeixi a la llar, menant l'ànima al cel, com al cel s'eleven els campanars, lloant el Senyor amb l'aclamació del "Hosanna". El 28 de novembre de 1920, el Bisbe de Barcelona, Dr. Guillamet, va unificar les tres branques femenines de l'Acció Catòlica i va nomenar el Dr. Balcells consiliari. En aquell any, el 10 de març de 1920, l'antiga germandat de socors mutus de Santa Madrona, que agrupava a 6.000 sòcies, es va integrar en l'Obra Social de la Caixa, fundada el 1904 i dirigida pel gran cristià Francesc Moragas i Barret- i va canviar el nom pel de "Institut de la Dona que Treballa". El Dr. Balcells va ser nomenat el 1921 consiliari pel Bisbe de Barcelona. Des d'aquest càrrec, va establir una sòlida amistat amb els alts directius de la Caixa. També va ser nomenat director delegat de la Arxiconfraria de l'Oració Contínua pel Papa. Poc després, el 1921, el Dr. Balcells va fundar la Caixa Social del Patronat Social Escolar d'Obreres del Poblet, entitat destinada a fomentar l'estalvi entre les noies, preservar-lo i remunerar-lo. Al cap de pocs mesos, es va adonar que s'hauria d'obrir al públic, però tenia els seus dubtes sobre la influència dels impositors -en aquell barri anticlerical- i la possible competència amb la Caixa, que llavors era entesa com una entitat de finalitats benèfiques . Tanmateix, el Dr. Balcells va observar que la Caixa havia absorbit les diferents entitats financeres diocesanes que des del segle XVIII s'havien desenvolupat a l'empara de la Butlla de Benet XIV de 26-XI-1752, la qual considerava vigent. Per tant, aquestes funcions de banc diocesà amb control eclesiàstic les podria desenvolupar la Caixa Social del Patronat d'Obreres, que va obrir al públic amb el nom de "Caixa d'Estalvis de la Sagrada Família", amb l'assessorament i la col•laboració d'alts directius de la Caixa, singularment de Francesc Xavier Cunill, la germana de qui, Joaquima, era la més estreta col•laboradora del Dr. Balcells en els seus apostolats. El Bisbe de Barcelona el va nomenar el 1922 tresorer del Consell Diocesà de la Santa Infància, i el 1925, vocal de la Junta Diocesana per a la celebració de l'Any Sant. La tasca i la vàlua personal del Dr. Balcells, peró, transcendia la diòcesi de Barcelona. Així, el cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona -arxidiòcesi a la qual pertanyia llavors la diòcesi de Barcelona- el va incloure en la terna de proposats per a ser bisbe. Va ser acusat de carlí i la seva candidatura no va prosperar. Mentrestant, el nombre de noies ateses pel Patronat Social Escolar d'Obreres del Poblet augmentava i el 1925 van adquirir l'edifici del carrer Sicília, n. 249-251, de manera que la capacitat total va créixer a 826 alumnes a la vegada en 13 aules i habitació per a 50 persones. Des del 1926, el Dr. Balcells va ser consiliari de la Junta Diocesana d'Acció Catòlica Femenina, i va ser nomenat consultor de la Junta Diocesana d'Associacions Catequètiques, director interí del Patronat d'Obreres d'Hostafrancs, consiliari a Barcelona de la Federació de Mestres Espanyols, consiliari del Sindicat Barcelonès de l'Agulla, vocal de la Junta Diocesana del Congrés Catequístic de Granada, director del Rober del Sagrat Cor i president de la Federació de Patronats d'Obreres de Catalunya. El 1930, va ser nomenat president del comitè executiu de la Junta Diocesana d'Acció Catòlica, consiliari general de l'Acció Catòlica a Barcelona, membre de la comissió organitzadora del III Congrés Catequístic de Saragossa i membre de la Comissió de Vigilància. I el 1931, vocal de l'Obra Pontifícia de la Santa Infància. El 1933, va presidir a Montserrat la primera assemblea de la Joventut Catòlica Femenina, i va ser nomenat consiliari de la Junta Diocesana d'Acció Catòlica i del consell director de l'Acció Catòlica Femenina. El 1934, va formar part del comitè pro-Santa Missió a Barcelona amb motiu del Jubileu de la Redempció, i el 1935, vocal de l'Obra Pontifícia de la Santa Infància, president de la secció de propaganda escrita de l'Associació d'Eclesiàstics i consiliari de la Unió Diocesana de Dones d'Acció Catòlica. Començada la Guerra Civil Espanyola, la més gran preocupació del Dr. Balcells va ser salvaguardar els estalvis de tantes noies i famílies dipositats a la Caixa d'Estalvis de la Sagrada Família, cosa difícil perquè es tractava d'una entitat pseudo eclesiàstica. Per això, no es va amagar, arriscant la vida en aquells mesos de persecució a mort dels sacerdots. El juliol de 1936, van ser destruïdes l'església i la casa rectoral de Santa Anna, i el Dr. Balcells va anant acollint-se a la generosa hospitalitat de diverses famílies, que amb aquest acte posaven també en risc les seves vides. El Dr. Balcells, a més, en col•laboració amb Francesc Xavier Cunill, aconseguia i negociava amb els caps anarquistes els rescats dels sacerdots i altres persones que havien estat empresonades en els diversos centres de detenció, singularment el de Sant Elies, en una tasca similar a la que feien els Mercedaris a l'Edat Mitjana amb els cristians presoners de l'Islam. Així va ocórrer amb els tres germans Homs, els tres preveres, detinguts el 16 de setembre; el 6 d'octubre, Xavier Cunill va pagar el rescat a canvi de les seves vides. En canvi, no va arribar a temps per salvar un gran amic de Gaudí, el pare jesuïta Ignasi Casanovas. Quan va arribar Xavier Cunill amb els diners, li van comunicar que "Ha estat afusellat a les 5 del matí", per tractar-se d'un sacerdot i, a més, jesuïta. Quants van rescatar o van intentar rescatar, alliberant-los de la tortura i de la mort? Segurament, molts més. A finals de 1936, els seus amics de la Caixa, que tenia la garantia de l'Estat, li van permetre dipositar en custòdia tot el passiu de la seva Caixa de la Sagrada Família, de manera que els modestíssims impositors no van perdre els seus estalvis. El Dr. Balcells podia desaparèixer tranquil i els mateixos caps anarquistes als que pagaven els rescats es van oferir a treure’l a ell i Xavier Cunill del país a través dels Pirineus, a canvi de 3.000 pessetes per cada un. El 3 de març de 1937, els van portar en un cotxe fins a un bosc als voltants de Sant Salvador de Toló (avui municipi de Gavet de la Conca, Pallars Jussà), on van arribar el matí del 4. Allà els havien de recollir els guies que els conduirien caminant fins a Andorra. En comptes d'això, van ser assassinats i, per evitar investigacions, enterrats allà mateix. Els anarquistes van comunicar a Ramon Cunill, el germà de Francesc Xavier, que ell i el Dr .Balcells havien creuat la frontera amb èxit. Els cadàvers van ser reconeguts perquè, en previsió, havien cosit al folre de la roba uns papers amb els noms. Acabada la Guerra Civil Espanyola, es va erigir un monòlit de pedra seca. Les despulles del Dr. Balcells van ser traslladades al cementiri del Poble Nou el 18 d'abril de 1943, a un níxol propietat dels germans Cunill, restant les de Francesc Xavier Cunill al lloc, actualment desconegut.