Pere Santaló i Castellví (1849-1931)

En Pere Santaló nasqué el 1848 al carrer de l’Arc del Teatre de Barcelona, en una família menestral de nou germans. Durant la tràgica epidèmia de còlera del 1860 en moriren els pares i els vuit germans. En Pere estudià Medicina a Barcelona, on fou deixeble de Josep de Letamendi. En acabada la carrera, casà amb na Francisca Marquès i Bolet, el 1871. Foren pares de dos fills: Francisca, que morí el 1954; i Joan, que morí el 1934. Durant dos anys, exercí la Medicina. Després, disposant d’una petita renda, es decidí a ocupar càrrecs directius no remunerats a la Casa de Maternitat i Expòsits, des del 1880 fins a la mort, el 1931. No en volgué acceptar la presidència, car la seva renda, més aviat justa, no li permetia arribar a les despeses de representació; va ser vocal i vicepresident. Durant aquest període, la Borderia abandonà el rònec local que ocupava des del 1853 al carrer de Ramaders, entre Elisabet i Tallers, i es mudà al nou complex d’edificis de Les Corts de Sarrià, encarregat per la Diputació de Barcelona a l’arquitecte Camil Oliveras, company i amic de Gaudí, començat el 1884 i ampliat diverses vegades al llarg dels anys, per atendre el creixement del nombre de fills extra matrimonials. El doctor Santaló freqüentava la tertúlia del cafè Pelayo, on el 1878 en Camil Oliveras li va presentar l’Anton Gaudí. De seguida simpatitzaren, i coincidiren com a socis de l’Associació Catalanista d’Excursions Científicas en diverses visites a monuments de Catalunya; i en altres entitats, com l’Ateneu Barcelonès. Al doctor Santaló li agradava molt participar en la tertúlia literària de l’Ateneu, on feia cap l’Àngel Guimerà. El febrer de 1888, en Gaudí feu un petit projecte de quadra de cavalls al carrer de Còrsega, molt a prop del xamfrà amb Girona, aleshores municipi de Gràcia, per al seu amic Pere. El doctor Santaló visqué a casa del seu pare al carrer de l’Arc del Teatre fins al 1900, quan es mudà a un edifici del carrer Nou de la Rambla (aleshores Conde del Asalto), n. 32. Encarregà a en Gaudí la reforma de la façana, extremadament senzilla. En Gaudí anava sovint a can Santaló. Un dia que els dos amics xerraven a la saleta, na Francisca, la filla d’en Santaló, entrà, i en Gaudí la feu fora amb certa violència, dient-li que no fos xafardera. La noia s’ho agafà malament i a la mort d’en Gaudí, a petició de mossèn Manuel Trens i d’altres persones que demanaven la beatificació de l’arquitecte, declarà: “A Gaudí el faran sant, patró dels rabiüts”. En Joan, el fill del doctor Santaló, va muntar un taller de forja associat amb en Josep Gaudí i Pomerol, cosí de l’arquitecte. El negoci no rutllar gaire bé, tot i que tingué ocasió de fer algunes obres interessants, com el cancell de l’església de la Bonanova, projectat el 1902 per Josep Vilaseca i Lluís Domènech i Montaner. Els Santaló passaven cada estiu dues setmanes a Montserrat, i sovint els Gaudí –l’Anton, el seu pare Francesc i la seva neboda Roseta- hi pujaven a saludar-los. A l’Ateneu, en Santaló descobrí el jove arquitecte Josep Maria Jujol, que recomanà pel seu talent a en Gaudí. El doctor Santaló no exercí la Medicina com a professió més que dos anys, però sí fou el metge de capçalera del seu amic Anton. Ell instruí l’arquitecte en matèries d’anatomia i de fisiologia quan emprengué les escultures de la Façana del Naixement. Ell li diagnosticà les febres de Malta el 1911 i l’acompanya a Puigcerdà, on s’instal•laren a l’Hotel Europa. El doctor Santaló contestava les cartes i tenia cura que el malalt prengués els remeis, malgrat que l’Anton, seguidor de la doctrina naturista de l’abat Sebastià Kneipp, el volia convèncer que la guarició no li seria causada per les medicines, sinó per la seva forma de vida, la dieta vegetariana i la hidroteràpia. El cas és que metge i malalt albiraren la possibilitat del final i en Gaudí feu testament davant el notari de Puigcerdà el 9 de juny de 1911. A més, per pal•liar els efectes del reumatisme que en Gaudí havia patit tota la vida i que se li accentuà en fer-se gran, el doctor Santaló li aconsellà de fer exercicis manuals. Així, en Gaudí es dedicà a fer per si mateix, amb les seves mans, les llànties de la cripta de la Sagrada Família. Quan el 1912 morí la Roseta, la neboda d’en Gaudí, l’arquitecte restà sol a casa seva del Park Güell, i el doctor Santaló l’acompanyava molts dies festius. En els darrers temps, Santaló anava els vespres a la Sagrada Família a recollir el seu amic i tots dos, a peu, feien via cap al barri gòtic. Santaló es quedava a l’Ateneu i Gaudí seguia fins a l’Oratori de Sant Felip Neri, on practicava les seves devocions religioses personals. Ambdós vestien de negre i molts diumenges feien junts el passeig per l’escullera, sortint de la missa major de la Seu. A en Gaudí li agradava molt parlar, sense ser interromput; i a en Santaló li agradava escoltar. La família Santaló estava convençuda que l’Anton Gaudí havia nascut a Riudoms i no a Reus, car això és el que ell mateix explicava en la intimitat. Quan el doctor Santaló emmalaltí, en Gaudí es posà molt trist. Deia que havia confiat massa en la seva resistència i que, per aquesta raó, no podria reaccionar i que no se’n sortiria. No volia perdre un dels pocs amics que li quedaven vius. El 1926, en Pere Santaló va ser operat de la pròstata a la clínica del Dr. Emili Secanella i Vidal, a les Tres Torres. En Gaudí el visitava cada dia, fins al 7 de juny, quan va sofrir l’accident. Na Francisca, la filla d’en Santaló, se n’assabentà pels diaris i ho ocultà al seu pare, el qual repetia: “És estrany que no vingui l’Anton”. Segons alguns testimonis, el dia 10 a la tarda, en Pere Santaló comentà molt content a la Francisca que l’Anton havia vingut, i que la cambra s’havia omplert de llum. El doctor Santaló, encara convalescent, no pogué assistir a l’obertura del testament d’en Gaudí. L’havia nomenat un dels marmessors i hereu d’una petita quantitat simbòlica d’accions.