El 6 d'octubre de 2012, festivitat de sant Bru, s'ha beneït la imatge d'aquest sant, fundador de la Cartoixa, col•locada a l'absis de la Sagrada Família. És obra de l'escultora Montserrat Garcia Rius. Gaudí va dirigir personalment la construcció de la paret exterior de l'absis. Va ser la primera part de la basílica superior que va fer, un cop acabada la cripta. La va acabar fa un segle, el 1892. L'absis està format set capelles. Les separen sis pilars, que Gaudí va voler fer sobresortir en alçada, acabant en una agulla. Cada agulla és la reproducció a escala gegant de la diminuta espiga d'una herba silvestre del solar, que l'arquitecte va estudiar amb un joc de lupes. El més humil, allò que la gent trepitja i menysprea, corona l'edifici. Gaudí havia escrit el 1878 un assaig sobre ornamentació, després d'analitzar les catedrals antigues de tots els estils. Hi afirmava que en una gran església "la part exterior estarà d'acord amb l'interior" i que "la sintetització d'una idea constitueix el fons ornamental". I ho va aplicar magistralment a l'absis de la Sagrada Família. Litúrgicament, l'absis envolta l'altar, on es renova el Naixement, la Passió i la Resurrecció de Jesús, el qual es queda en l'eucaristia com a aliment. Per això, té sota la clau de volta de la Cripta: l'Encarnació, amb la qual neix l'Església de les entranyes de la terra. Els seus pinacles més alts són espigues que s'aixequen triomfants. Segons Gaudí, simbolitzen dues coses. En primer lloc, les espigues i flors brollant del mur de l'absis representen el refloriment de l'Església sobre la tristesa del sacrifici de Jesucrist, consumat sobre l'altar. En segon lloc, el creixement ple de vigor dels vegetals en què esclata el mur absidal cap al Cel representa el creixement de l'Església amb l'aliment de l'eucaristia. Com Jesucrist neix cada matí a l'altar, l'absis -un gegantesc úter- està dedicat a la seva Mare, que ens porta aquest fruit de benedicció. Cap a 1915, Gaudí va determinar com seria la torre de l'absis, que ara s'està construint. És la "Turris Davídica" coronada per la "Stella matutina". És a dir, la suma de dues jaculatòries de les lletanies del Rosari, dedicades a la Mare de Déu: la Torre de David coronada per l'Estrella matutina. És l'exaltació de la virginitat fecunda. Gaudí va fer en cada pilastró una fornícula, el dosseret del qual és un crismó flanquejat de l'alfa i l'omega, destinada a la imatge d'un fundador o fundadora d'ordre religiosa. La fecunditat dels fundadors deriva de la virginitat. I, com Maria en la seva virginitat, donen a l'Església el seu fruit: els fills i filles que dilaten la seva vida i la multipliquen. Per això envolten la torre de la Mare de Déu, molt més alta: reprodueixen la virginitat fecunda de la Verge Mare, que és la més alta i perfecta. En altres parts de la basílica estarien les imatges d'altres tipus de sants: els màrtirs, els confessors, etc. Des de la façana del Naixement fins a la de Passió, la llista -incloent els sis dels pilars i els dos laterals- era santa Teresa de Jesús, sant Elies, santa Clara, sant Francesc, sant Bru, santa Escolàstica, sant Benet i sant Antoni Abad.