Gil Esteve i Tomàs va néixer a Torà de Riubregós (la Segarra) el 1798. Es doctorà a la Universitat de Cervera i, ordenat sacerdot, fou vicari general de la diòcesi de Barcelona (1831) i governador de la de Solsona (1846). El 1848 va beneir el primer ferrocarril de la península Ibèrica, entre Barcelona i Mataró. Aquest acte simbòlic denota el seu caràcter i la seva mentalitat oberta. El mateix any va ser nomenat bisbe de San Juan de Puerto Rico. Hi redactà un nou pla d’estudis del seminari, reconstruí la catedral i diversos temples i amplià el palau episcopal. Malalt, tornà a la metròpoli i quedà al servei de l’Arxidiòcesi de Tarragona. Així, el 10 de setembre de 1853 impartí el sagrament de la confirmació als nens de la parròquia de Sant Pere de Reus, entre ells Anton Gaudí. Fou nomenat bisbe de Tarassona (1855-1857) i després de Tortosa (1857-1858), on fundà el “Boletín Eclesiástico del Obispado” i reglamentà la vida del seminari. Hi traspassà als pocs mesos. El papa Pius IX i la reina Isabel II li concediren diverses distincions de la Santa Seu i de la monarquia hispànica.