Mobles del panteó de Comillas (1878-1881)

L’any 1878, Eusebi Güell i Bacigalupi tornà a Barcelona de l’exposició de París molt impressionat de la vitrina de la guanteria Comella. Cercà en Gaudí i li encarregà uns mobles per al palau de Sobrellano, que el seu sogre, el primer marqués de Comillas (1817-1883), havia encarregat a Joan Martorell i Montells i estava començant a bastir a la seva vila d’origen, Comillas, a Espanya. Com l’arquitecte i company d’en Gaudí Camil Oliveras i Gensana (1849-1898) ja tenia aquest encàrrec, els mobles que havia de fer Anton Gaudí es destinaren al panteó, una construcció veïna del palau de Sobrellano. Aquest panteó l’havia encarregat el marquès per enterrar el seu primogènit, Antoni, nascut a Cuba l’any 1852 i mort a Madrid l’any 1876. Havia confiat el projecte a Joan Martorell. De la direcció de l’obra se n’ocupà Camil Oliveras. I la construcció la va fer el paleta Josep Pardo i Casanovas, el mateix que amb el seu nebot Josep Bardier i Pardo treballaria després a la finca Güell, al park Güell i a Bellesguard. “La Ilustración Española y Americana” del 8 de setembre de 1881 publicà dos gravats, de l’exterior i de l’interior, i una descripció, sense esmentar els mobles de Gaudí: “Este nuevo y bello templo, todo de piedra labrada, es de estilo ojival del segundo período, con gallarda torrecilla en la fachada principal y ábside de severos sillares en la parte posterior; su puerta de ingreso imita con gran semejanza las de nuestras catedrales góticas, aunque es menos rica la ornamentación general; las columnas, las ventanas, los botareles, todas las principales partes del edificio están sujetas al ideal arquitectónico que ha presidido a su construcción. El interior es bellísimo y rico: la nave, espaciosa, que se extiende bajo alta bóveda, termina en la parte inferior del ábside en un precioso altar de bronce dorado al fuego, construido en los talleres del Sr. Isaura, de Barcelona, con sujeción a dibujo del Sr. Martorell.” El 28 d’agost de 1881 va beneir la capella-panteó i hi va celebrar la primera missa l’Il•lm. Sr. Vicente Calvo y Valera, bisbe de Santander, amb assistència del de Zamora i de Cayetano Fernández, xantre de la catedral de Sevilla. Al solemne acte va assistir la família reial espanyola, que passava a Comillas la temporada de banys, i el capellà de la família del marquès de Comillas, mossèn Jacint Verdaguer, que tanmateix hi va celebrar varies eucaristies. Entre 1889 i 1892, Eduard Llorens i Masdeu (Barcelona, 1837-1912) va pintar un oli, per al saló del palau de Sobrellano. La historiadora de l’art Maria Arnús l’ha qualificat d’estil natzarenista, de l’escola alemanya que va fundar a Roma el 1812 la Confraria de Sant Isisdre i va pretendre viure el senzill idealisme del pintors italians del XIV, que consideraven el més adequat per a l’art religiós. En primer pla, hom pot veure un reclinatori dissenyat per Gaudí, la petita princesa d’Astúries, Mercè, i l’ex-reina Isabel II. A l’esquerra dels bisbes, mossèn Jacint Verdaguer, revestit amb dalmàtica, oficia de diaca. A la dreta de l’altar, encapçalen els convidats els reis Alfons XII i la seva segona esposa, Maria Cristina d’Habsburg. Rere d’ells, les germanes del rei, i per tant sereníssimes infantes d’Espanya, Pau, Isabel i Eulàlia. Al fons, Claudi López i Bru, fill del marquès de Comillas, i la seva jove esposa de disset anys Maria Gayon i Barrie, amb qui s’acabava de casar el 23 de març de 1881.