Manuel Vicens i Montaner

Manel Vicens i Montaner era corredor de Comerç i Borsa. Es bellugava pels cercles de la Renaixença i així deuria conèixer Anton Gaudí, de qui en va ser un dels primers clients. El 1878 va heretar de la seva mare un terreny a Gràcia (actualment carrer de les Carolines) on va pensar de construir una casa, que va encarregar a Gaudí. El projecte no es va concretar fins al 15 de gener de 1883, i la construcció es va allargar fins a 1888, segons les disponibilitats financeres del client. En aquesta casa, la construcció de la qual va ser simultània a El Capricho de Comillas i als pavellons de la finca Güell, el jove artista es va llançar en el nou estil que propugnava Domènech i Montaner: el Modernisme. Va buscar les arrels de l'art mudèjar, que va sumar a la seva originalitat barroquitzant i el seu tecnicisme innovador. Gaudí i Vicens van ser grans amics. L'arquitecte solia passar algunes temporades a la casa que Vicens tenia a Alella (el Maresme), al carrer de Dalt (avui Anselm Clavé). Allà, Gaudí s'aixecava de matinada i, acompanyat del vell "Queixalada", un bohemi que el feia de guia pel bosc, es dedicava a dibuixar les fulles i els arbres que captaven la seva atenció. Una vegada, va coincidir ser el dia del seu sant, sant Antoni, i va regalar una nina a la filla petita de la casa, que es deia també Antonieta. El juliol de 1883, Gaudí va traçar un projecte de capella del Santíssim Sagrament per a l'església parroquial de Sant Feliu d'Alella, que en mancava. També va deixar al seu pas per Alella un primer tram d'escala al campanar de la mateixa església i dos mobles a la casa Vicens: una graciosa xemeneia raconera de fusta i metall i un armari angular. El 1899, la vídua de Manel Vicens, Dolors Giralt, vengué la casa Vicens a Antoni Jover i Puig.