Maig de 2012: Acústica i megafonia

El 18 de maig de 2012 es van aplegar a la Sagrada Família 615 cantaires per cantar música de totes les èpoques i estrenar una peça composta especialment per a ser interpretada a la basílica gaudiniana per Bernat Vivancos. Com ha escrit Cori Casanovas, presentadora de l’acte, “Antoni Gaudí va somniar aquest dia en el qual per tota la basílica la música cantaria”. En efecte, Gaudí estudià i dissenyà acuradament el projecte acústic del temple de la Sagrada Família. Allò que Gaudí no va preveure és la megafonia, que aleshores no existia. Des de la seva dedicació per Benet XVI, la megafonia ha avançat en un camí de millora que, a cada gran cerimònia, avança un pas. Referent a la acústica global, és la primera vegada que es fa una prova tal com Gaudí ho havia previst, esdevenint l’edifici un gran instrument musical protagonitzat per la veu humana diferenciada en les seves tres variants: masculina, femenina i pueril. L’arquitecte va concebre la basílica perquè s’hi celebressin les grans cerimònies del culte catòlic, en els quals el cant humà –singularment el cant gregorià- és la base musical. L’orgue és necessari només per sostenir-lo, amb aquestes masses corals de grans proporcions. El 18 de maig van haver-hi 615 cantors, aproximadament la tercera part dels que hi caben. Però, per primera vegada, es van distribuir separadament, cadascú a l’espai previst per Gaudí: els nens als cors del presbiteri; les dones al gineceu i els homes als laterals. I l’efecte va ser espectacular: les veus dels tres diferents cors caient d’amunt i omplint de música la basílica. Esperem que continuïn les proves, amb força més cantaires, i que cada cop surti millor.