La tardor del 1908, Joan Maragall, Josep Carner, Ramon Rucabado, Josep Torras i Bages, Miquel Costa i LLobera, Lluís Duran i Ventosa i altres personalitats de la cultura catalana emprengueren una acció a favor de purificar la llengua catalana parlada de la blasfèmia, que era generalitzada entre la majoria dels catalanoparlants. La “Lliga del Bon Mot” feia accions educatives i suggestives, però alguns volien també que la Llei actués. N’Anton Gaudí era fervent partidari d’una llei anti-blasfèmia, car sense punció legal –argumentava- “el poble creuria ésser de consell, i no d’obligació, el deixar de malparlar”.