La tribuna de la casa Calvet

La tribuna de la casa Calvet està plena de significats. La clau, situada sobre la porta principal, té sobreposats quatre símbols: -Dues branques creuades d’olivera, que ofereixen la pau. -Les quatre barres, que repressenten Catalunya. -El xiprer, que plantat davant les masíes simbolitzava l’hospitalitat, expressant amb el nombre d’arbres els llits disponibles a la casa. -La “C”, inicial de la família propietària. Segons el professor Bassegoda, com Eduard Calvet era molt afeccionat a caçar bolets, la barana de ferro forjat en reprodueix alguns: cresta de gall (Clathrus cancellatus), múrgula de punxa (Morchella híbrida) i trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides). Les columnetes inspiren les seves formes en les bobines i els perns i les cintes de fleix de la fàbrica. Representen el treball. Sobre ell es recolza l’alegria, simbolitzada pel pomell de flors del fris, entre elles la grandalla (Narcisus pseudonarcisus) i el clavell de moro (Tagetes patula). A banda i banda, rams de roure i llorer podríen parlar-nos de la noblesa, de l’èxit i de la continuïtat. El treball fet amb alegria dóna com a fruit el benestar, representat per dos corns plens de peres i pomes, més coneguts pel nom de cornucòpia. Es tracta del corn de la mítica cabra Amaltea, on hi havia els fruits per a aliment del jove Zeus. Més important que el diners, però, és l’amor familiar; i així al punt més alt de la cúpula en trobem el símbol: dues tòrtores estimant-se.