La tanca i les portes de la Ciutadella (1876)

Un dels resultats del triomf de la Revolució Gloriosa (el 1868, amb el general Prim al capdavant) va ser la demolició de la Ciutadella, que havia construït l’enginyer Felip Pròsper de Werboom el 1715 per dominar militarment la capital de Catalunya un cop conquistat el país pel rei Felip V. El poble respirà satisfet amb la demolició de l’ominosa «Bastilla» de Barcelona, on els Borbons espanyols tancaven i eliminaven els enemics. El vast solar, de poc més de trenta hectàrees, fou cedit a la ciutat i destinat a jardins públics, simbolitzant l’alliberament dels súbdits, esdevinguts ciutadans. L’Ajuntament ho encarregà al mestre d’obres Josep Fontserè i Mestres, originari de Riudoms i protector del jove Gaudí, qui feia hores com a delineant al seu despatx. Gaudí anava a complir vint-i-quatre anys quan va presentar el projecte de la tanca, el 30 de maig del 1876, que signaria Fontserè. Aquell any moriren la seva mare i el seu germà i acabà la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), on Gaudí, encara estudiant d’arquitectura, va fer el servei militar. La reixa té un kilòmetre de llargada, cent trenta-dues columnes d’enllaç i set portes: una davant el carrer de la Princesa, tres davant el passeig de Pujades i altres tres davant el passeig de Picasso. Cada columna de les portes té nou metres d’alçada, amb tres, auxiliars, de quatre metres. Les tres portes principals s’il•luminen amb uns canelobres amb grups de sis becs de gas amb globus esfèrics de cristall blanc (avui electrificats). Porten l’escut de Barcelona, coronat per l’elm de guerra de Jaume I el Conqueridor, amb el drac alat, un símbol que en Gaudí utilitzarà després moltes vegades. Cada columna gran pesa 80 quintars, 25 les petites, i 6 les d’enllaç. La foneria es va fer a la «Nueva Vulcano» i la construcció als obradors de Marià Rifà i Rumeu. El cost total de la reixa i les portes va ser de 250.000 pessetes. Eduard Támaro, consoci d’en Gaudí a «la Catalanista» i editor de “La Ilustració Catalana”, publicà el 20 de setembre de 1880 un gravat de la reixa del Parc i un elogiós comentari, on atribueix la paternitat a en Gaudí: «La gran reixa que dona volta al Parque fou ideada pel conegut arquitecte Antoni Gaudí, imprimint especialment á les portas un sello marcat de singularitat i elegancia.» També s’hi refereix “La Ilustración” del 26 de desembre de 1880, editada per Luis Tasso y Serra, per un motiu ben diferent: «No creáis que el amor haya desaparecido por completo de aquel sitio. Recorred el exterior del Parque á aquellas horas y veréis junto a la verja varias enamoradas parejas. Ellas, puestas en jarras, echan al ingrato galán sus indifelidades. Ellos, luciendo el honroso uniforme del cuerpo de artillería, hacen tiernas protestas y juramentos capaces de derretir los hierros del enverjado.» A principis del 1885, les portes es van completar amb les estàtues de la Industria i el Comerç (de Venanci Vallmitjana) i de l’Agricultura i la Marina (d’Agapit Vallmitjana). Les portes del Parc van ser durant el segle XIX un motiu d’atracció turística. Les col•leccions de fotografies i les guies de Barcelona en diverses llengües les reproduïen i en recomanaven la visita.