La Renaixença arrela i s'expandeix de 1863 a 1868

Durant l'adolescència de Gaudí, entre el 1863 i el 1868, la Renaixença es va expandir de la Poesia i els estudis històrics a la Novel•la, al Teatre i a l'Arquitectura. El 1862 va aparèixer la primera novel•la en català des de l'Edat Mitjana, "L'orfeneta de Menargues", d'Antoni de Bofarull. El 1865, s'estrenava el primer drama en català, "Tal faràs, tal trobaràs", de Vidal i Valenciano, i, el 1866, "Les joies de la Roser", de Frederic Soler. Davant l’èxit assolit, el govern espanyol va prohibir el 29 de gener de 1867 el teatre a llengua catalana. Als Jocs Florals de 1865, va ser guardonat un seminarista de Vic de 20 anys, Jacint Verdaguer i Santaló, que es va revelar com el poeta català més gran des d’Ausiàs Marc i un dels grans del Romanticisme europeu. El Romanticisme va arribar també a l'Arquitectura. Catalunya deu l’inici de la Renaixença en Arquitectura, el primer edifici neomedieval, a una monja francesa, santa Magdalena Sofia Barat (1779-1865), fundadora el 1800 de la Societat del Sagrat Cor. Quan el 1867 es va construir la preciosa capella del col•legi de Sarrià (al costat de Barcelona), per exprés desig de santa Magdalena Sofia es va prendre com a model la capella de Saint Thibault de Maître Antel, on ella havia fet la primera comunió. La va iniciar Josep Casademunt i Torrents (Barcelona 1804-1868) i, en morir aquest, la va acabar el seu alumne Joan Martorell, futur mestre de Gaudí. Es va consagrar el 17 de novembre de 1869 i va costar 482.405,864 reals de velló. Endemés, la Renaixença s'estenia geogràficament: Centenars de poetes joves de València, Mallorca i el Rosselló reprenien, com en el Principat, l'ús literari de la llengua catalana. Més al nord, la llengua occitana -filològicament i cultural, germana de la catalana- vivia una restauració literària similar. L’impulsor, el poeta Frédéric Mistral, va visitar Barcelona amb motiu dels Jocs Florals de 1868.