L’Església no renuncià a les gran processons. Més que actes de pietat, eren manifestacions de presència pública, d’afirmació de masses i d’enquadrament dels catòlics fidels davant la resta d ela societat. Amb freqüència necessitaven protecció pública i hi havia altercats. D’altra banda, totes les festivitats del calendari continuaven essent religioses, fora del carnestoltes i les celebracions paral•leles al Nadal i a la Setmana Santa. D’acord amb l’esperit romàntic de l’època, la religiositat es basava en el sentiment religiós, excitat i gratificat mitjançant la devoció personal. Així, els llibres que s’editaven eren bàsicament apologètics i devocionaris, sense excessiu aprofundiment teològic, litúrgic o escripturístic (les úniques edicions del Nou Testament en tot el segle XIX van ser fetes pels protestants, els 1832, 1835, 1836 i 1888). Entre les obres més difoses, hi destaquen les del pare Claret, algunes de les quals publicades a la casa editorial “Herederos de la Viuda Pla”, propietat de Josep Maria Bocabella , i que assoliren milers d’exemplars. Així, el llibre català de qualsevol gènere més difós al llarg del segle XIX és el seu “Camí dret i segur per arribar al cel”, aparegut el 1848 i que assolí els 400.000 exemplars. El model de cristià que proposa durà tota la vida de Gaudí i ha arribat fins al concili Vaticà II, per no dir fins als nostres dies. Un seglar de confessió setmanal o quinzenal, missa i comunió a diari si es pot, rosari diari, devoció a Maria, al Sagrat Cor i a diversos sants, i amb un confessor/director espiritual a qui estava completament submís. La vida cristiana consisteix en la vida de família –amb deures d’estat per a cada membre- i en la pietat personal, en lluita contra el vici, la blasfèmia, el pecat i el dimoni. Aquesta pietat personal es realitza mitjançant un entrellat de devocions diàries (rosari, oració del matí i de la nit, comunió i assistència a missa sempre que es pugui, benedicció de la taula, àngelus de matí i de vespre, examen de consciència, etc.), setmanals (missa dominical, confessió, etc.), mensuals (primers divendres, etc.) i anyals (dies de recés i novenes o tridus per les festes de la Mare de Déu, sant Josep i altres sants, etc.), sobre el qual el cristià teixeix la resta de la vida.