La planta baixa del palau episcopal d'Astorga va ser construïda durant 1890. Gaudí no hi va utilitzar l'arc catenari -impossible d'acceptar per l’Acadèmia-, sinó l’ogival, subratllat amb ceràmica vidriada al més pur estil mudèjar. Com en l'edifici contemporani de les Tereses, l'artista hi palesà el seu domini de la llum -la matèria de la seva arquitectura-, que entra a dojo pels finestrals i juga genialment mil i una vegades amb el granit, tallat en formes de ductilitat extrema. Gaudí va fer tres viatges per dirigir les obres: un a la primavera, un altre a l'estiu i un altre a final d'any. Durant aquest últim, va ser muntar l'element més interessant de la planta baixa: el triple arc esbocat de l'entrada; una nova estructura que arquitectes d’arreu de l’estat Espanyol consideraven una bogeria i el fracàs del qual esperaven amb ànsia. Mitja ciutat es congregava al voltant de les obres per contemplar l'espectacle. Les dovelles van caure per dues vegades i es va fer de nit. Va començar a nevar i a bufar el vent. Antoni Gaudí va deixar el seu lloc directiu i amb les mans, amb l'ajuda d'un operari lleial, l’astorgà Pedro Luengo, va refer els arcs. Després d'aconseguir-ho, arquitecte i paleta es fongueren en una abraçada.