La casa Calvet (1898-1899)

La casa Calvet és al carrer de Casp, n.º 48 (entre Roger de Llúria i Bruc). Va ser encarregada a Gaudí per Juliana Pintó, vídua de Pere Màrtir Calvet, i els seus fills Eduard i Pere. Eduard Calvet i Pintó (1875-1917) fou un empresari cotoner important, arribà a presidir la patronal catalana —Foment del Treball Nacional— (1913) i fou diputat per Solidaritat Catalana (1907) i senador per un partit que defensava la nació catalana i propugnava la república (1914), ideals polítics afins a Gaudí. Gaudí dissenyà la casa en estil barroc català, propi del segle XVIII, que l’arquitecte admirava i que influí força a la seva obra. I palesava així que el seu geni podia expressar-se mitjançant qualsevol llenguatge arquitectònic: gòtic, mudèjar, barroc, modernista, etc. Gaudí tenia 45 anys en signar el projecte (29 de març del 1898), que va ser delineat als tallers de la Sagrada Família per Berenguer, ajudat per Joan Rubió i Juli Batllevel. El modelista Joan Bertran va fer el model de guix, molt més precís que els dibuixos. L’arquitecte adoptà la distribució clàssica d’aquestes cases entre mitgeres del “barri dels fabricants”: soterrani per a magatzem; planta comercial; principal, amb terrassa a la façana posterior, per a habitatge dels amos; tres pisos partits en dos o quatre habitatges per planta, per a lloguer; i terrat a la catalana. Sense que en Gaudí ho hagués demanat, l’Ajuntament concedí el premi al millor edifici construït a Barcelona el 1899 a la casa Calvet, «les línies generals de la qual, tan externes com interiors, i els detalls, acusen una personalitat artística ben definida i un bon gust i una originalitat que resplendeixen en els alçats i també en la disposició útil de la referida casa.» El jurat considerava excel·lent l’us de la pedra, la fusta, el ferro forjat i colat, la ceràmica vidriada, l’estuc i el bronze. Trobà molt ingenioses l’escala, que ampliava les seves proporcions reals amb el pati de llums; i les immillorables condicions higièniques de l’edifici, amb bona ventilació i instal·lació de comunes i sortides d’aigües residuals mitjançant sifons. La mítica revista del Modernisme “Pèl & Ploma” s’ocupà per primer cop d’en Gaudí: «Felicitem al propietari i destijem que'n fassi fer d'altres a n'en Gaudí, i en quant a n'aquest, violentant la seva sistemàtica modestia, també’l felicitem com ja fa temps que veniem fent-ho desde la primera visita que ferem al temple de la Sagrada Família». “Arquitectura y Construcción” definí can Calvet com «una casa còmoda, a propòsit per a la classe mitjana». “La Ilustració Llevantina” la qualifica de: «Obra meritíssima deguda al arquitecte barceloní don Antoni Gaudí, autor y director del monumental temple de la Sagrada Familia, veritable poema de pedra que admirarà a les futures generacions». “Hispania” comentà: «Com tots els homes veritablement creadors, Gaudí és variadíssim en la seva obra. (...) “Hispania” no podia deixar passar aquesta ocasió sense afegir el seu tribut d’entusiasta admiració a aquells que ja han estat rendits al genial artista Gaudí.» Francesc Rogent, a “Arquitectura Moderna de Barcelona”, deia: «Tots els detalls han estat triats i regulats amb criteri exquisid, obtenint-se insuperables i harmòniques entonacions». I Bonaventura Bassegoda, al Diario de Barcelona, considerà que «és el prototipus de la distinció i de l’elegància (...) ja que segons Brumel el suprem bon to consisteix de no fer-se notar.» Can Calvet és la primera casa d’en Gaudí a l’Eixample. D’ella sortirien la casa Batlló (1905) i la Pedrera (1912). Recomano visitar-les en aquest ordre, i així veure com la llibertat creativa d’en Gaudí s’acreix amb els anys. Els elements exteriors més notables són la façana, la tribuna, el coronament i el picaporta. Gaudí en dissenyà també el vestíbul, l’escala i tot l’interior, àdhuc els mobles. El 12 de juny de 1926, el cotxe mortuori amb les despulles de Gaudí, camí de la Sagrada Família, feu aquí davant una curta aturada. A la casa Calvet hi havia una llaçada negra en senyal de dol.