Gaudí va dissenyar el palau episcopal d'Astorga plenament integrat en el seu entorn. Per a l'arquitecte, "havia de ser, en primer lloc, blancor de vestidura episcopal que, amb la significació litúrgica, tingués aquí la de marcar un contrast i, amb això, fixar un centre d’irradiació". Per això va escollir per a les façanes la pedra sense desbastar, que amb les nevades acumula la neu, i tot el conjunt venia a ser una simbiosi de temple episcopal i de fortalesa senyorial. Les seves formes interiors i exteriors, dibuixades per Berenguer en el llunyà despatx de la Sagrada Família, són increïblement espanyoles del tot i, alhora, alienes a qualsevol voluble exornació típica de l'arquitectura espanyola quan decau o degenera; són un fruit precís i exquisit del coneixement íntim de l'ànima de Castella i Lleó que tenia el català Gaudí. En els torrasses exteriors, Gaudí va gravar els escuts de Mons. Grau i Vallespinós. Quan, a la mort del Dr. Grau el 1893, Gaudí va abandonar el projecte, les obres es van interrompre indefinidament. Molts anys després, l'edifici fou coronat amb una coberta digna, encara que molt poc gaudiniana.