El vestíbul té arrimadors de ceràmica blava cobalt amb un dibuix compost en forma de remolí. Es passa una porta de vidre i s’entra a un segon vestíbul, amb dos bancs de fusta adossats, fabricats per Casas i Bardés. Arribem, a través d’un arc amb la inscripció «Ave Maria Purisima, sens pecat fou concebuda», al pati de llums i a l’escala. A les parets, estucades imitant totxos, hi ha escrit en tres escuts el lema dels Jocs Florals: “Fe, Pàtria, Amor”, que es repeteix a cada pis. Quatre columnes salomòniques de granet artificial sostenen els arcs el·líptics de l’escala, que puja amb baranes de ferro forjat en cercles concèntrics i recargolats, forjades per Lluís Badia. Les parets estan pintades de fulles de parra i raïms. Al mig del forat de l’escala, protegit per una balustrada tornejada per Salvador Boada, hi ha l’ascensor. És una increïble gàbia de ferro i fusta, obrada per Casas i Bardés i per Badia, amb moviment degut a Cardellach. Tot aquest espai es plenament barroc. Gaudí mostra el partit que sabia treure dels materials més humils i vulgaritzats —granet artificial, ceràmica, estuc, ferros prims retorçats, fusta, policromia daurada— per compondre aquesta pomposa decoració. La disposició dels elements i el sentit del “horror vacui” recorda molt els baldaquins i retaules del segle XVIII català. Gaudí també dissenyà els paviments, els sostres i els papers de les parets dels pisos. Els elements més interessants són els tiradors i les espieres, de llautó daurat. La forma dels poms la va obtenir prement fang amb la mà. Les espieres les modelà cobrint el forat amb fang i introduint la mà dreta fins a obtenir una forma que recorda un rusc. Com diu la professora Mireia Freixa, Gaudí comença a desinhibir-se i a mostrar el seu llenguatge personal. En contrast, a la terrassa del principal sobre el magatzem, Gaudí va fer uns grans testos amb una font de pedra artificial. Són les formes més delirants i abarrocades mai dissenyades per l’arquitecte.