L'alumne de les Escoles Pies de Reus (1863-1868)

El col•legi de l’Escola Pia de Reus fou inaugurat el 15 d’octubre de 1858; i l’any 1860 adquirí la categoria oficial d’Institut d’Ensenyança Mitja incorporat al de Tarragona. Gaudí de seguida de gran prestigi, pels resultats acadèmics i per les revistes periòdiques confeccionades pels mateixos alumnes, com “El Crepúsculo”, “El Sorbete” i “El Mosquito”. Hi estudiaven un total d’uns seixanta alumnes. Allí es graduaren el pròcer Eduard Toda i Güell, els poetes germans Francesc i Joaquim Maria Bartrina d’Aixemús, l’historiador Antoni Aulestia i Pijoan i els dos germans Gaudí, Francesc i Anton. Hi sorgiren també algunes vocacions d’escolapi, com el P. Josep Gispert. El col•legi va ser tancat per la Revolució de 1868, que el transformà en institut laic. Com a tot l’Estat espanyol, al col•legi estava prohibida la llengua catalana i l’ensenyament es feia obligatòriament en llengua espanyola. La prohibició de l’us de la llengua catalana a l’escola era un dels mitjans utilitzats per l’Estat, des del 1714, per exterminar la llengua catalana i substituir-la per l’espanyola. Els pares d’Anton Gaudí van fer un gran esforç econòmic, infreqüent en la gent de la seva posició modesta, per matricular els dos fills al Batxillerat. L’Anton havia fet aleshores onze anys. El 14 de setembre de 1863 aprovà l’examen d’ingrés al Batxillerat, consistent en unes preguntes de Doctrina Cristiana, unes de Gramàtica Castellana i una operació d’Aritmètica. El primer curs, 1863.864, obtingué Mitjà en 1.er de Llatí, 1.er de Castellà i Doctrina Cristiana i Història Sagrada; i suspengué 1.er d’Aritmètica, tant al juny com al setembre. El segon, 1864-1865, obtingué Mitjà de 2.on de Llatí i 2.on de Castellà; i suspengué Geografia el juny i l’aprovà el setembre. No aprovà l’Aritmètica que arrossegava del curs anterior. El tercer, 1866-1867, obtingué Excel•lent en Geometria; i Notable en 1.er de Grec i en l’Aritmètica arrossegada. El quart, 1866-1867, obtingué Notable en Psicologia, Geografia i Història, Matemàtiques i Retòrica; i Bé en Religió i Moral. El cinquè, 1867-1868, obtingué Notable en Matemàtiques; i Aprovat en Doctrina Cristiana i Història Sagrada. El sisè curs de Batxillerat, Gaudí el feu a Barcelona. Amb les lletres, el col•legi ensenyava la pietat cristiana. A l’Anton, li emocionava cada dissabte el res de l’ofici petit de la Mare de Déu. Anton es feu amic, durant els últims cursos, d’Eduard Toda i de Josep Ribera. Eduard Toda, dos anys menor que Anton, era com ell fill d’un riudonenc; i era nebot i afillat de Josep Güell i Mercader, el màxim representant del republicanisme local i home de confiança d’Emilio Castelar, cap dels republicans espanyols. Josep Ribera, fill del mestre de l’Espluga de Francolí, explicava amb entusiasme al seus amics les veïnes ruïnes del monestir de Santa Maria de Poblet. L’Anton Gaudí no tenia ni les inclinacions literàries ni les passions polítiques dels seus amics inseparables. Per passejar al voltant de Reus, ells triaven paisatges romàntics que estimulessin llur vena poètica, mentre que l’Anton preferia visitar les abundants ruïnes romanes, llocs on l’art dominava sobre la natura. En les representacions teatrals escolars, per exemple “El puñal del godo” de José Zorrilla, no actuava; era el qui pintava els decorats. Estaven fets amb paper de diari sobre un lligat de canyes. D’altra banda, durant els cinc anys que passà a l’Escola Pia, l’Anton no manifestà especial interès per la Doctrina Cristiana (com ho palesen les notes que n’obtingué), ni mostrà cap símptoma de vocació a l’estat religiós o al sacerdoci. L’adolescent Anton “el de la Calderera” semblava interessat únicament en l’art. Del seu àlbum, es conserva només un dibuix de l’espadanya d’una església; i els que va fer per a la revista “El Arlequín”.