Joan Gaudí era un comerciant nascut al Regne de França, Bisbat de Saint-Flour, a una població de nom Saint Santin encara no identificada. Era fill legítim d’Antoni i de Joana. Va ser un més de la molt nombrosa emigració occitana que Catalunya rebé durant el segle XVII. El 1631 ja vivia a Riudoms. Era l’època de dos franciscans de Riudoms molt coneguts: el beat Bonaventura Gran i el venerable Pere Ortigues. Joan Gaudí es casà el 26 de novembre de 1634 amb la veïna de Riudoms Maria Escura. Tingueren diversos fills: Antoni (batejat el 22 de desembre de 1635); Anna Maria (batejada l’11 de juny de 1637); un fill la gestació del qual no prosperà; i Joan (batejat el 22 de gener de 1640), qui fou l’hereu. Maria Escura morí en una data no coneguda i el 10 de juny de 1647 el vidu Joan Gaudí es casà en segones núpcies amb la també veïna de Riudoms Caterina Esquer. Amb la segona dona, el marxant occità tingué quatre fills: Maria (batejada el 12 d’agost de 1648); Francesc (batejat el 23 d’abril de 1650); Joan (batejat el 30 d’abril de 1653); i Andreu (batejat el 30 de novembre de 1654). L’historiador Joan Torres i Domènech ha publicat un llarg testament de Joan Gaudí, escrit el 21 d’abril de 1638, probablement abans d’un viatge, perillós per la situació general o bé relacionat amb la mateixa. Els camins de Catalunya estaven infestats de bandolers; i la Monarquia espanyola, governada pel comte-duc d’Olivares, estava en peu de guerra contra Catalunya –que esclataria el juny de 1640- i en guerra oberta des del 1635 amb el Regne de França, governat pel cardenal Richelieu, disputant-se l’hegemonia d’Europa, que quedaria fixada a favor d’aquest últim a la pau de Westfalia (1648). El testament és en llengua catalana, amb una cal•ligrafia i una sintaxi perfectes, si bé amb alguna paraula occitana que se li escapa; i acollint-se al dret civil català. D’aquest document de la seva mateixa mà, hom pot deduir algunes característiques de la personalitat del primer Gaudí, de llengua materna occitana, que es repetiran d’alguna manera en el darrer: va deixar la seva població d’origen per cercar fortuna en uns altres horitzons; es catalanitzà ràpidament, inclosos el nom i el cognom; desenvolupava la seva activitat entre Riudoms i Reus; era una persona culta, acostumada a escriure i als tràmits jurídics; era una persona responsable i meticulosa; era amant de la família; era una persona audaç. I era profundament religiós: va instituir fundacions pietoses amb els seus bens en sufragi de la seva ànima i de la seva família i va voler morir amb l’hàbit de sant Francesc i ser enterrat al convent d’aquesta orde a Riudoms (avui desaparegut, molt a prop del Mas de la Calderera).