Joan Baptista Grau i Vallespinós nasqué a Reus en 1832; era 20 anys més gran que Gaudí. Als 14 anys, assistí a la missió de sant Antoni Maria Claret en la Selva del Camp, ja que va ser impedit al sant entrar a Reus. Joan Baptista feia, amb altres joves de Reus, dues hores de camí, i fins i tot passava una nit dormint al ras, per poder confessar amb el pare Claret. Escoltant el sermó del sant el dia de la Magdalena, se sentí cridat al sacerdoci. Estudià la carrera eclesiàstica a Barcelona, i a la Universitat civil va ser nomenat ajudant de Manuel Milà i Fontanals a la càtedra de literatura. Fou ordenat sacerdot el 1859 i després es llicencià en dret i en filosofia i lletres. El 1863 va ser nomenat canonge de Tarragona, llavors l’arxidiòcesi metropolitana de Catalunya, de la qual fou vicari general amb especial dedicació a la premsa catòlica i a l'arqueologia cristiana. Des de 1867 fou president de la Societat Arqueològica Tarraconense, des d'on col•laborava amb l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas. Fundà diverses escoles gratuïtes per a fills d'obrers a Tarragona. Fou nomenat per Lleó XIII bisbe d'Astorga i en va prendre possessió el 16 d'octubre de 1886, anant a viure, com els seus antecessors, al palau episcopal. El 23 de desembre de 1886 l'edifici cremà i el Dr. Grau n’encarregà la reconstrucció Gaudí. En només tres anys, va donar la volta a la situació subdesenvolupada la diòcesi, mitjançant diverses iniciatives com un nou pla d'estudis del seminari, la revista "El Criterio Tridentino", el setmanari catòlic "La Luz", escoles en diverses localitats, etc . Imbuït dels ideals de la Renaixença cristiana, es relacionà amb mossèn Jacint Verdaguer i amb els bisbes Josep Morgades i Josep Torras i Bages i dotava en metàl•lic un premi dels Jocs Florals de la Joventut Catòlica de Barcelona. Morí el 1893 durant una visita pastoral al poble de Tábara i va deixar la seva important biblioteca al Centre Catòlic de Reus.