Jardí de la Font de la Magnèsia

El 1902, Gaudí visità les obres del Xalet del Catllaràs, que construïa per als tècnics de les mines de carbó que servien la fàbrica Asland del Clot del Moro, al costat de la Pobla de Lillet. Estant al xalet del Clot del Moro, s’hi presentà un treballador de la fàbrica tèxtil de la Pobla de Lillet, la primera del curs del riu Llobregat, sol•licitant si podia rebre’n l’amo, Joan Artigas i Alart. Joan Artigas tenia molt bona relació amb Eusebi Güell i admirava l’obra que Gaudí estava fent al Park Güell. Per això li va demanar idees per a l'enjardinament del terreny de darrere de la fàbrica, a banda i banda del riu Llobregat. I l'arquitecte li ho va prometre. A la primavera de l'any següent, 1903, Gaudí va viatjar de nou a la Pobla de Lillet, per reprendre les obres del Xalet del Catllaràs, interrompudes durant l’hivern pel clima, i per complir la promesa feta a Joan Artigas. Aquest va enviar la tartana de la fàbrica a recollir-lo a l'estació ferroviària de Ripoll i el va allotjar a casa seva, durant el parell de dies que va sojornar a la població pirinenca. Gaudí, l'arquitecte de la Naturalesa, que utilitzava les seves formes amb humilitat franciscana, que no pretenia ser un creador, sinó un senzill intèrpret de la Creació, un modest continuador amb les seves mateixes lleis, era davant d'un paisatge d'alta muntanya salvatge i bell, on l'aigua del naixent Llobregat salta sorollosament entre roques i arbres. Ell, que des de molt petit havia après a contemplar la Naturalesa sense prejudicis ni estudis previs, les seves formes i colors, sabia que la Naturalesa és funcional i que, cercant com ella la funcionalitat arribaria a la bellesa, mentre que cercant només la bellesa podia caure en l'esteticisme. Els seus jardins, el més gran dels quals era el Park Güell, llavors en construcció, no eren renaixentistes, barrocs, anglesos o de qualsevol altre estil històric, sinó naturals. I si el Park Güell era un jardí sec, el de la Font de la Magnèsia seria un jardí humit, marcat pel Llobregat que torrencialment el creua. Clarivident i ingenu, hi dibuixà els croquis d'una gruta i dos ponts rústecs que travessen el riu i enalteixen i completen la composició arquitectònica que ja havia fet el "Gran Arquitecte", la poesia, gairebé la musicalitat, d'un lloc tan encisador. Aquests dibuixos van ser destruïts, amb gran part de la fàbrica Artigas, per l'Exèrcit Republicà durant la seva retirada en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Per posar per obra les idees expressades en els seus croquis, Gaudí, en tornar a Barcelona, manà pujar uns paletes experimentats del Park Güell, els quals hi iniciaren els treballs i ensinistraren els paletes de la fàbrica Artigas en els seus mètodes constructius. Hi foren un parell de mesos i, al cap d'uns sis mesos, hi quedà acabada, amb pedres del lloc sense desbastar, una cova artificial com les del Park Güell per protegir la Font de la Magnèsia, la deu d'aigua medicinal que dóna nom al jardí. La gruta mesura 6 x 2 m. i té bancs per asseure's i dues finestres per contemplar el Llobregat. Gaudí també hi envià plantes del Park Güell perquè les aclimatessin a l'alta muntanya: una palmera, glicines, iuques, etc. És l'única part dels jardins que veié el propietari, Joan Artigas i Alart, el qual morí el desembre de 1903. L’hereu, Joan Artigas i Casas, continuà la construcció del jardí, que quedà força acabat la tardor del 1906. Seguint els esbossos de Gaudí, en sortir de la cova de la Font de la Magnèsia hi feu una pèrgola rústega, en el fons de la qual hi ha la font del Lleó. El camí continua per una zona de gespa que arriba a una balustrada sobre el riu. En l'altre costat, un bosquet de pins acull la font del Bou. Més enllà, el pont de la Magnèsia creua el riu i permet arribar per una escala a l'escultura de l'Àguila. Una nova escala accedeix a un pavelló de planta circular i coberta cònica, la Glorieta, des d'on hi ha una excel•lent vista del riu, del jardí i de tot el paisatge. L'itinerari segueix fins a creuar de nou el riu pel pont dels Arcs, en l'entrada del qual s'alcen dues jardineres, una en forma d'home i una altra en forma de dona, pel qual es torna a la porta posterior de la fàbrica. Totes les baranes, murets, arcs, columnes, etc., són fets de pedra rústega del lloc sostinguda sobre pòrtland armat amb ferro. També són fetes amb pedretes molt rústegues les tres escultures: el Bou, el Lleó i l'Àguila amb les ales desplegades. Mai no es va arribar a posar la quarta, l'Àngel, que a l'esbós de Gaudí se situava en el centre de la cascada i completava la simbologia d'aquell jardí d'alta muntanya on la Naturalesa mostra tot el seu vigor: els quatre evangelis cristians. Passats els anys, Gaudí comentaria als seus deixebles, per justificar l'estructura del temple de la Sagrada Família, diferent de les registrades als llibres d'Arquitectura i d'Història de l'Art, que "El gran llibre obert que convé esforçar-se a llegir és de la Naturalesa. Els altres llibres procedeixen d'aquest i contenen a més les equivocacions i interpretacions humanes." I afegia: "Hi ha dues revelacions: Una de doctrinària de la moral i de la religió, i l'altra que guia amb els fets, que és el gran llibre de la Naturalesa." Sembla ser que les obres es van allargar fins al 1910 i que l'arquitecte les visità alguna altra vegada que pujà a la Pobla de Lillet. Actualment, el jardí de la Font de la Magnèsia és obert al públic.