Gaudí nasqué en una societat en transformació. Amb la Revolució Industrial, emergia la burgesia, es formava el proletariat i la població emigrava del camp a la gran ciutat. Barcelona creixia imparablement, acumulant les energies i les il•lusions de tots els catalans. L’amor a Catalunya, proscrit feia més d’un segle des de la derrota militar del 1714 davant Espanya i França, tornava a expressar-se públicament, a partir del poema “La Pàtria” d’Aribau (1833), que marca el principi de la Renaixença. L’Església catòlica començava la seva Edat d’Or a Catalunya, amb figures de la talla de Claret, Verdaguer o Torras i Bages. Gaudí nasqué en una família de calderers, independents econòmicament tot i que molt modestos. Eren una família urbana de Reus però amb fondes arrels a la petita propietat pagesa de Riudoms. Anton nasqué el 25 de juny de 1852. Va ser batejat el dia següent a Sant Pere de Reus. Seguí l’ensenyament primari al col•legi de pagament de Francesc Berenguer del carrer de Monterols de Reus. Va ser, però, un nen malalt, amb febres reumàtiques, que l’obligaven a passar molt de temps a Riudoms, al camp, sense poder seguir les classes. D’altra banda, Anton ajudava el pare a la feina. Hi aprengué les virtuts del treball i la transformació de les superfícies en volum, la qual cosa facilità molt la seva imaginació espaial.