Gaudí programà construir la Sagrada Família en 10 anys, del 1886 al 1896

Mentrestant, l'arquitecte anava pensant el projecte de la basílica superior, molt diferent de la del seu antecessor. 

El zel de Josep Maria Bocabella, gestor efectiu de la basílica de la Sagrada Família concebuda i promoguda pel pare Manyanet, i l'ambició professional del seu segon arquitecte, Anton Gaudí, es potenciaren mútuament per projectar un temple grandiós. Al març del 1885, Gaudí presentà els plànols a l'ajuntament de Sant Martí de Provençals, el municipi posteriorment absorbit per Barcelona on estava enclavada la Sagrada Família. El pressupost era de 720.000 duros (=3.600.000 pessetes). ¡Construir aleshores una parròquia a Catalunya costava unes vint vegades menys!

La magnanimitat de Josep Maria Bocabella no fou ben entesa per alguns membres de l'Associació de Devots de Sant Josep, que havien de pagar l'obra. Criticaven que la basílica era tan grandiosa que trigarien un segle a tenir-la.
Bocabella no es descoratjà. La seva reacció no fou reduir el projecte, sinó pactar amb Gaudí realitzar-lo en deu anys, això és acabar la basílica a finals del 1896.
Gaudí tampoc no s'intimidà. Era una gran oportunitat professional: tenia llavors 33 anys i, al cap de deu, als 44, hauria construït un dels temples més grans i més novedosos del món. Es comprometé fermament a acabar la Sagrada Família en deu anys i Bocabella pogué donar eufòric l'1 de març del 1886 Una bona notícia per als associats Josepins i per a tots els devots de sant Josep :

Tots vosaltres, estimats germans, esteu ansiosos de veure conclòs el Temple expiatori de la Sagrada Família, i fins i tot alguns us heu queixat perquè es feia tan grandiós, que seria obra d'un segle. Per tal de tranquil·litzar-vos, (...) el Director de l'obra, per satisfer els vostres desitjos, es compromet a deixar el temple conclòs als deu anys, sempre que no vinguin esdeveniments o circumstàncies extraordinàries, i hom recapti uns sis mil duros mensuals.

Així doncs, l'única condició que Gaudí havia posat era que els 720.000 duros del pressupost es repartissin homogèniament en els 120 mesos de durada de les obres de la Sagrada Família.
La notícia que el termini programat per Gaudí per construir la basílica de la Sagrada Família era de deu anys causà una gran joia a molts devots de sant Josep. Tanta, que el mateix Bocabella, confiat en la generositat dels josepins i en la capacitat professional de Gaudí, pensava reduir aquest termini d'execució del projecte. Al mateix butlletí El Propagador de la devoción a san José on donava la bona notícia, proposava: 

Si cada associat donés un sol real (=0,25 pessetes) cada mes, com passen d'un milió, es podria concloure en molt menys temps.

No s'esdevingué així, però sortiren força idees per captar fons. Un rector català, entusiasmat per la declaració del Director de les obres del Temple, de deixar acabat l'esmentat Temple en deu anys, proposava celebrar a totes les parròquies de l'Estat Espanyol la festa de sant Josep amb pompa i solemnitat, i que el clergat i tots els empleats de l'esglesia —organistes, cantors, escolans, sagristans, etc.— cedissin els emoluments a la construcció de la basílica. També demanava que cada capellà espanyol cedís cada any un dia del seu salari per a les obres que Gaudí dirigia.

Les almoines, però, cap mes no assoliren la quantitat pactada i, amb el temps, tendiren a disminuir.
Mancant els duros, hom no pogué iniciar la basílica superior fins al 1890. D'aquest any, en conservem el primer dibuix de Gaudí. Era el segon projecte, que el mateix Gaudí explicà de viva veu a Bocabella i als directius de l'Associació de Devots de Sant Josep el dia de sant Josep, 19 de març del 1891.

D'altra banda, l'envergadura del nou temple cridà l'atenció del bisbat de Barcelona i Josep Maria Bocabella i el seu gendre Manuel de Dalmases hagueren de signar el 30 de juny del 1890 una escriptura pública de conciliació amb el bisbe de Barcelona, ​​Jaume Català, renunciant a qualsevol possible reclamació futura.
Bocabella traspassà el 22 d'abril del 1892 i tres anys després, el 1895, la basílica de la Sagrada Família passà definitivament al bisbat de Barcelona, encara regit pel doctor Català.
Feia nou anys que Gaudí s'havia compromès a acabar-la en deu. Aquells dies, només estava feta la paret exterior de l'absis; els quatre campanars de la façana del Naixement arribaven als 20 m. d'alçada i les arquivoltes dels portals, fins als 14 m.

Gaudí s'havia quedat sol amb la Sagrada Família i hagué de variar molt els plans professionals i vitals.

Dalt: Projecte de l'absis i del conjunt de la basílica superior, c. 1890
Centre: Sant Josep Manyanet
Baix, d'esquerra a dreta: Anton Gaudí, Josep Maria Bocabella, Manuel de Dalmases i el doctor Jaume Català