El 1913, Gaudí començà a dissenyar el projecte musical de la basílica. L’arquitecte volia que la Sagrada Família fos un instrument musical gegantí, que se sentís des del Besós fins al Llobregat i del mar a la muntanya.En la seva imaginació potent hi passava tot el cicle anyal de les grans solemnitats de l’Església catòlica.
Aquestes grans diades, dins la basílica hi hauria deu mil cantaires, que sortirien a les galeries exteriors de l’edifici per rebre les grans processons que vindrien per les grans avingudes de la ciutat futura.
Sumant-se a les veus humanes, les dotze torres de les façanes estarien plenes d’unes campanes especialment dissenyades per Gaudí per interpretar per a tota la ciutat els més grans himnes al Creador... les obres de Handel, Bach, Haydn o Beethoven.
Gaudí, inflamat quan ho explicava, despertava la fruïció estètica i religiosa dels que l’escoltaven: ampliar els límits acústics de la basílica a tota la ciutat. Ningú, absolutament ningú –es referia a tots els habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona- deixarà de participar del gran concert.