Francesc Xavier Cunill i Bastús

Francesc Xavier Cunill i Bastús va néixer el 5 de gener de 1904 en el carrer de Ripoll, n. 25, 2. º de Barcelona. Va ser batejat el 8 de gener a la Seu. Era el petit de cinc germans. El gran, Ramon, va maridar una filla de l'arquitecte Puig i Cadafalch; la gran va professar com a religiosa de Sant Vicenç de Paül; la seva madrina, Joaquima, es va lliurar a l'apostolat social; i l’altra germana, Roser, també va romandre soltera i va morir el 19 març 1995, essent enterrada al cementiri de Poble Nou, al mateix panteó n. 80 que el Dr. Ramon Balcells i Masó. Va estudiar als Jesuïtes del carrer de Casp i, en acabar el Batxillerat, als 14 anys, va entrar a treballar de meritori a la Caixa, de la mà de Francesc Moragas. Francesc Xavier Cunill va ser el conseller financer i promotor econòmic de les obres socials del Dr. Ramon Balcells, al voltant del Patronat Social Escolar d'Obreres del Poblet i la seva Caixa Social, que es va obrir posteriorment al públic amb el nom de Caixa d'Estalvis Sagrada Família. Amb l'apostolat de Mn. Gil Parés, van posar els fonaments de cultura, estalvi, aprenentatge professional i formació humana i religiosa dels fills dels immigrants que s'anaven acumulant al "Poblet", el barri d’al•luvió sorgit junt a les obres del Temple de la Sagrada Família. Va pelegrinar a Roma el 1933 per guanyar el Jubileu de la Redempció amb un grup de l'Apostolat Marià, que va ser rebut per Pius XI. També era membre de les Joventuts Obreres Catòliques i secretari de la Arxiconfraria i Mutualitat per a malalts de Minerva de la seva parròquia, Sant Francesc de Paula. El 19 de juliol de 1936, després de l'alçament militar del general Franco, va esclatar a Catalunya la persecució contra els catòlics més cruel de la història del país. Els anarquistes van constituir el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, que va actuar com el veritable poder de l'ordre públic, eclipsant l'oficial de la Generalitat, fins a maig de 1937. Tenien les seves pròpies presons, amb sales de tortura i impunitat total per als assassinats, sense cap possibilitat de defensa per part de les víctimes, que eren caçades per les patrulles a les cases on s'amagaven. Un dels seus objectius prioritaris eren els sacerdots catòlics i les persones que els ajudaven a amagar-se. El centre de detenció més important era l'ex-convent de les clarisses de Sant Elies (actual parròquia de Santa Agnès), transformat en "txeca" i dirigit personalment per Aurelio Fernández, secretari general de la Junta de Seguretat Interior. Van posar fins i tot un ramat de porcs que s'alimentava de restes humanes. Als que arribaven detinguts, se'ls solia preguntar si disposaven d'or, plata, divises estrangeres, etc., única manera d'evitar la tortura i el més que probable assassinat. Llavors, Francesc Xavier Cunill era, a més d'empleat de la Caixa, professor de l'Escola d'Administració Pública. Des d'aquesta posició, no va romandre inactiu. Va aconseguir, amb el Dr. Balcells, que els fons de la Caixa d'Estalvis Sagrada Família -de fundació eclesiàstica- fossin considerats custodiats per la Caixa, que tenia la garantia de l'estat, de manera que els modestíssims imponents no van perdre els estalvis. Amb de les seves germanes, va refugiar a casa seva, a la Via Laietana, n. 42, sacerdots, religiosos i seglars perseguits, fins al punt que el pis va ser confiscat per la policia l'1 de desembre de 1936. I va treballar amb les persones que, encapçalades pel conseller Ventura Gassol, i amb l’anuència del president Companys, salvaren la vida de milers de sacerdots, monges i altres persones perseguides pels anarquistes. El Dr. Balcells obtenia els rescats i Francesc Xavier Cunill negociava el lliurament als caps anarquistes, en una tasca similar a la dels mercedaris a l’Edat Mitjana amb els cristians esclaus de l’Islam. Així va esdevenir-se amb els tres germans Homs, els tres preveres, detinguts el 16 de setembre, ingressats al “Moulin Rouge” del Paral•lel, traslladats al xalet de la FAI del passeig de Sant Joan i reclosos finalment el 26 de setembre a Sant Elies. El 6 d’octubre, Francesc Xavier Cunill va pagar el rescat i els alliberà. En canvi, no va serr a temps per salvar un gran amic de Gaudí, el pare jesuïta Ignasi Casanovas, amagat a casa de la vídua Vallet, al carrer de Balmes, 85, 2.on. Francesc Xavier Cunill el va visitar i assolí del conseller España una ordre escrita perquè la família Vallet no fos molestada i que hom fixà a la porta. A més, el 19 de setembre el conseller Ventura Gassol transformà la “Bilbioteca Balmes” en “Biblioteca Francesc Layret”, amb la qual cosa es va salvar l’obra del pare Casanovas. El mateix dia, però, una patrulla registrà el pis de la vídua Vallet i s’emportà el refugiat al centre de detenció del passeig de Gràcia/Boanvista i d’allà al comitè del carrer de les Carolines, on confessà ser sacerdot i jesuïta. Així doncs, va passar a Sant Elies. Era el 21 de setembre i des d’allà ho van comunicar a Francesc Xavier Cunill. Quan aquest hi va arribar amb el rescat, li informaren: “Ha hecho usted tarde; ha sido fusilado a las 5 de la mañana”. Aurelio Fernández havia decretat la seva mort per tractar-se d'un sacerdot, i a més jesuïta. Quants van rescatar o intentar rescatar, alliberant-los de la tortura i de la mort? Segurament molts més, entre agost de 1936 i febrer de 1937. En aquest moment, el Dr. Balcells i Francesc Xavier Cunill estaven multiamenaçats de mort. Francesc Xavier ja havia estat detingut i interrogat dues vegades. Els mateixos caps anarquistes els van oferir treure’ls del país pels Pirineus, a canvi de 3.000 pessetes per cadascú. El 3 de març de 1937, els portaren en un cotxe fins a un bosc en les immediacions de Sant Salvador de Toló (avui municipi de Gavet de la Conca, Pallars Jussà), on arribaren el matí del 4. Els hi havien de recollir el guies que els menarien a peu fins a Andorra. Per comptes d’això, els van assassinar i enterraren els cossos allà mateix, per evitar investigacions. A Barcelona, informaren a Ramon Cunill, el germà de Francesc Xavier, que ambdós havien creuat la frontera amb èxit. Els cadàvers van ser reconeguts perquè, en previsió, havien cosit al folre de la roba uns papers amb els noms. El de Francesc Xavier portava també una medalla de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa. Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’hi va erigir un monòlit de pedra seca. Les despulles del Dr. Balcells van ser traslladats al cementiri de Poble Nou el 18 d'abril de 1943, restant les de Francesc Xavier Cunill en el lloc, actualment desconegut.