Francesc de Paula Parés i Iglesias

Francesc de Paula Parés i Iglesias nasqué a Vila-rodona (Alt Camp) l'1 de febrer de 1873. El mateix dia fou batejat a casa dels pares per la llevadora, Maria Gabaldà. Estudià al Seminari Menor de Tarragona, de 1883 a 1887, i s’hi decidí a preparar-se per ser sacerdot. El 17 de febrer de 1894, el Dr. Tomàs Costa i Fornaguera, Arquebisbe de Tarragona, li conferí els ordes menors. Rebé el sotsdiaconat el 8 de juny de 1895, també a la capella del Palau Episcopal. I el diaconat, el 21 de maig de 1896, a la capella del Seminari de Tarragona, de mans del magne i il•lustrat Bisbe de Lleida, Dr. Josep Messeguer i Costa. El mateix Dr. Messeguer l’ordenà prevere, el 30 de maig de 1896, a la Seu de Lleida. Mossèn Francesc de Paula Parés es doctorà en Teologia i en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Havia estat sotsprefecte de disciplina i suplent de càtedra al Seminari de Tarragona, des de 1890 fins a 1896. Ja sacerdot, fou nomenat coadjutor de Santa Maria, Seu de Tarragona, des del 30 de setembre de 1896 fins al 28 de juny de 1901, quan passà a ser ecònom de Sant Antoni de Valls. En iniciar-se el curs 1901-1902, es traslladà a Madrid, per a llicenciar-se en Dret Civil a la universitat Complutense i ser professor de Dret Canònic al Seminari des de 1901 fins a 1909. Simultàniament, fou majordom d'aquest Seminari de Madrid de 1901 fins a 1903, i coadjutor de Santa María de la Almudena des de setembre de 1905 fins a juny de 1909. Cridat pel bisbe Dr. Ramon Guillamet i Coma, fou Vicari General de Lleó des del 12 de novembre de 1909 fins al 18 de novembre de 1913. Guanyà les oposicions de canonge i ho fou de Lleó, des del 14 d'agost de 1910 fins al 15 d'abril de 1917. Seguint el Dr. Guillamet, fou Secretari de Cambra i Govern del Bisbat de Còrdova des de l’1 de gener de1919 fins al juny de 1920, i Arxiprest de la Catedral de Còrdova des del 7 d'abril de 1917 fins al 8 de març de 1920. En ser nomenat Bisbe de Barcelona el Dr. Guillamet, el Dr. Francesc de Paula Parés passà a ser Mestrescola de la Seu de Barcelona el 8 de març de 1920; Vicari General de Barcelona, des del 21 de juliol de 1920 fins al 30 de maig de 1924; i Consiliari de l'Adoració Nocturna de Barcelona des del 17 de desembre de 1920. El 15 de novembre de 1921, El Dr. Guillamet reorganitzà la Junta d'Obres del Temple de la Sagrada Família, en un sentit totalment favorable a Gaudí. Per això, en nomenà President delegat el Dr. Parés, que també esdevingué director de l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep. Tingué altres càrrecs, com actuari de la Caixa Diocesana, del 17 novembre 1922 al 30 de maig de 1924; i director espiritual de les Religioses de la Visitació (Saleses) des de juny de 1923. Com a president delegat de la Junta d'Obres, El Dr. Parés celebrà alguns cultes importants al Temple de la Sagrada Família. A tall d’exemple, la primera missa, a les 8.00 hores, del diumenge 11 de desembre de 1921, festa culminant de l'Any Jubilar Josepí, quan s’hi posà la primera pedra de la nau, beneïda pel cardenal Vidal i Barraquer. Poc després, el dia de Sant Pere de 1922, en reintegrar-se la processó de la XV Festa expiatòria de la blasfèmia, impartí la Benedicció amb el Santíssim des del lloc que ocuparia l'altar major en la futura nau. El dimarts 8 de juny de 1926, quan la ciutat conegué l’accident d'Antoni Gaudí, el Dr. Parés acudí a l'Hospital de la Santa Creu. Hi fou tota la tarda. El malalt prengué dos iogurts. El dijous 10 de juny a les 9:30 h., els metges renunciaren a tota esperança. El canonge Dr. Parés hi anà a l'Hospital i, junt amb els cinc sacerdots més presents, hi reberen a les 11 h. el flamant Bisbe de Barcelona, Dr. Josep Miralles i Sbert, el qual entrà la cambra on Gaudí agonitzava, intentà de parlar amb ell, resà unes pregàries encomanant-ne l’ànima a Déu i li donà la benedicció. A les 14 h., el Dr. Francesc de Paula Parés rellevà al costat del llit de l’agonitzant mossèn Gil Parés, capellà de la Cripta de la Sagrada Família, que no s’havia mogut ni un instant de l’espona de Gaudí des del matí de dimecres. A les 16 h., mossèn Gil Parés obrí la porta de la cambra i convidà els presents a resar la recomanació de l'ànima. Tots es posaren de genolls. Durant la cerimònia, semblava que Gaudí tenia uns moments de lucidesa, adonant-se i dient diverses vegades, durant la lletania dels sants i el salm "De profundis": "Bé, bé, Amén! Amén! " A les 16.30 h., foren posats a banda i banda del llit uns ciris encesos. Il•luminaven l'estampa de sant Josep que era sobre la capçalera, de la qual penjaven grans rosaris. A les 17.07 h., Antoni Gaudí expirà. Els presents resaren un parenostre. Immediatament, el Dr. Parés hi presidí la reunió conjunta de la Junta d'Obres de la Sagrada Família i de la Junta de l'Hospital de la Santa Creu, per preparar-ne la capella ardent i l’enterrament. Acordaren per unanimitat que Gaudí fora enterrat a la Cripta del Temple, per a la qual cosa es van demanar els oportuns permisos eclesiàstics i estatals. Instal•lada la capella ardent a la sala de Metges la nit del dijous 10 mateix, el Dr. Francesc de Paula Parés hi celebrà la tercera de les vuit misses que oficiaren diversos sacerdots, a les 7,30 h. del matí del divendres 11, després de les de mossèn Gil Parés i del prior de l'Hospital, mossèn Lambert Botey. La Junta del Temple acordà també que, respectant el tarannà i els desitjos de don Anton, l'enterrament es fes amb la màxima senzillesa possible, sense cap pompa. S’esdevingué el dissabte 12 a la tarda. En la llarga processó des de l’Hospital fins a la Catedral, el Dr. Parés ostentà la representació del Bisbe, presidint el dol eclesiàstic amb el prior de Sant Jordi, Dr. Berenguer. En entrar l’enterrament de Gaudí a la Seu, el dol oficial s’acomiadà. Des d’aleshores, el dol que acompanyava el fèretre d'Antoni Gaudí fins la darrera morada a la Cripta de la Sagrada Família, fou presidit només pel Dr. Francesc de Paula Parés. També presidi el dol al funeral per l'etern descans de Gaudí, celebrat el 28 de juny a l'església del convent de Santa Clara. El Dr. Francesc de Paula Parés continuà sent canonge de Barcelona i el 14 d'octubre de 1931fou nomenat Jutge President del procés de beatificació del Dr. Josep Torras i Bages, mort el 1916 i gran amic de Gaudí. El juliol de 1936, tot seguit de la revolta del general Franco i en el marc de la Guerra Civil Espanyola, s’hi desencadenà a Catalunya la més cruenta persecució religiosa contra els catòlics de la història del país. Els anarquistes, organitzats en comitès i patrulles, buscaven i assassinaven impunement fins el maig de 1937 els sacerdots catòlics i les persones que els amagaven o ajudaven. Cantaven: "Sotana que pillamos, sotana que matamos. Cabrones de sacerdotes que no volveréis del viaje, porque vais al infierno". El Dr. Francesc Parés fou descobert per una patrulla a casa d’uns parents, al carrer del Bruc n. 25, 4. º de Barcelona, el 25 de gener de 1937. Traslladat al Comitè del Poble Nou, fou assassinat la matinada següent, el 26 de gener de 1937, al cementiri de Montcada (identificació 587). Tenia 63 anys. En acabada la Guerra Civil, les despulles foren traslladades el 24 d'agost de 1940 al cementiri del Sud-oest. El 17 novembre 1986 passaren a l’ossera.