Engràcia Llorens i Pellicé era la llevadora de Riudoms el 1852. Tenia aleshores 31 anys i acabava de casar-se amb Josep Magrinyà i Mas. Just pel naixement de Gaudí –juny del 1852- van engendrar el primer fill, Josep, que va néixer el 16 de març de 1853. Després van tenir altres dos fills: Andreu (1855) i Maria (1858). En quedar viuda, va viure amb la seva filla Maria, que també era llevadora, estava casada i tenia una filla, de nom també Engràcia i nascuda el 1885. Engràcia Llorens va morir el 18 de desembre de 1897, amb més de 70 anys. La seva filla, Maria Magrinyà i Llorens, va morir el 1940, amb més de 80 anys. La néta, Engràcia Fontgivell i Magrinyà, va morir el 1959. Ella fou la primera a fixar per escrit la tradició oral de l’infantament de Gaudí al Mas de la Calderera. Ho va fer al jutjat de Riudoms el 26 de setembre de 1959, o sigui cent set anys després dels fets. Les tres dones -àvia, filla i néta- havien conviscut perllongadament en la mateixa casa familiar. L’àvia havia mort quan la néta tenia 12 anys. Es donen, per tant, les condicions perquè els historiadors puguin donar fiabilitat a una tradició oral: transmissió per via familiar femenina i directa: mare/filla i àvia/néta.