A les cantonades de la façana principal sobresurten els balcons amb una terrasseta, de planta hexagonal. Les baranes de ferro desenvolupen a la part central la forma d’un banc posat d’esquena, amb respatller i seient de llistons de fusta, de manera que hom pot seure de cara a l’edifici. El cobreix una marquesina també de ferro, elevada per columnes del mateix metall. Gaudí va posar aquest tipus de balcó-banc també a la casa Vicens (si bé fa anys va ser substituït per una jardinera), construïda simultàniament a El Capricho. Aquesta solució apareixerà de nou al celler del Garraf i, plenament desenvolupada, en una de les obres de maduresa d’Anton Gaudí: el banc del park Güell.