El viaducte del carrer de Bellesguard (1908)

Quan Gaudí es va fer càrrec de la restauració de Bellesguard (1900-1909), va planificar un conjunt d’harmonia màxima amb el paisatge, centrant-o en la creu, de la qual la torre n’és el pedestal i aquest viaducte un marc visual. Per conservar i completar els fragments de les dues torratxes de la muralla medieval, va desviar el camí públic que anava del poble de Sant Gervasi de Cassoles (avui, un barri de Barcelona) al seu cementiri (que avui ha quedat situat damunt la Ronda de Dalt). El nou tram del camí passava lateralment sobre la riera de Betlem, un torrent (avui desdibuixat per la urbanització i els edificis) que baixa del Collserola, al coster nord de la serra de Vilana; i Gaudí hi va dissenyar un viaducte. Va ser construït entre maig i agost de 1908 i és molt similar als del Park Güell, fets uns anys abans. El sostenen deu columnes en forma de pota d’elefant, totes diferents, inclinades cap enfora i amb el capitell sense solució de continuïtat amb el tronc. Les voltes acaben a l’altre costat al talús natural, formant el conjunt un perfil funicular, una estructura mecànicament perfecta que condueix el pes del viaducte al terra sense cap desviació. I també com al Park Güell, Gaudí no va deixar els maons de l’obra a la vista. Va recobrir les columnes i les voltes, construïdes de totxo, amb pedra rústega del lloc. Seguia l’exemple de la Natura, que recobreix amb carn les estructures òssies i amb escorça les llenyoses. La revista “La Hormiga de Oro” publicà una fotografia del «hermosísimo conjunto en el que no se sabe si admirar más la mano del artífice en cada uno de los pequeños detalles, o en la disposición del vasto panorama vigoroso y sobrio que a todos lados se divisa». Joan Bergós, a la revista “La Paraula Cristiana”, comentà: «És l’exemple més bonic d’aprofitament dels materials del terreny que he vist». El viaducte és actualment un tram del carrer de Bellesguard, just davant l’entrada de la finca.