El semisoterrani del palau episcopal d'Astorga es va fer durant l'estiu i la tardor de 1889. Com la cripta de la Sagrada Família i al igual que un castell medieval, la cripta d'Astorga està envoltada d'un fossat al qual donen les finestres gòtiques, obertes a les parets de carreus de pedra natural. A Astorga, però, Gaudí va poder fer allò que no va voler o no va poder fer a la cripta de la Sagrada Família per a no desaprofitar el que ja havia construït el seu antecessor Del Villar. Així, a la cripta d'Astorga, les columnes són totes tosques i irregulars, de pedra sense tallar, cadascuna de forma i mida diferents, constituint un conjunt extraordinàriament estrany i atractiu. A això contribueixen també els capitells, tot just uns esbossos a l'estil grec arcaic. Aquests capitells sostenen una bella successió de voltes i arcs de maó, un joc increïble d'estructures mecàniques que només podia haver dissenyat la imaginació i la capacitat tècnica de Gaudí. Tot el soterrani és una sola estada, una gegantina cova de bellesa impressionant, augmentada per la penombra que l’envaeix.