La Guerra del Francès (1808 a 1814), molt cruel i destructiva a Catalunya, havia estat l’episodi inicial de l’enfonsament de l’Antic Règim, que no va ser ràpid, sinó que es va perllongar durant tot el segle XIX. Ferran VII, en retornar al tron el 1814, va restablir l’absolutisme pur, inclosa la Inquisició. Els liberals es van refugiar a les lògies maçòniques, on van trobar gran quantitat d’oficials de l’exèrcit, decebuts també pel retorn de l’Antic Règim. El 1820, una revolta militar va imposar el règim liberal, davant la mirada atònita de l’Europa post-napoleònica. El 1822 hi va haver un aixecament absolutista, la Regència de la Seu d'Urgell, que va ser vençut per l’exèrcit liberal. Però el 1823 l’exèrcit francès -els Cent Mil Fills de Sant Lluís-, en aplicació del Congrés de Viena, va envair de nou Catalunya i va restaurar l’absolutisme. Nogensmenys, Ferrran VII es va tornar moderat, i el 1827 va esclatar a Catalunya una nova guerra, la Revolta dels Malcontents, de caràcter ultra-absolutista, que va ser ofegat per l’exèrcit reial. Quan Ferran VII morí, el 1833, es va plantejar obertament el plet dinàstic entre el seu germà Carles i la seva filla Isabel (sota la regència de la mare, Cristina), que polaritzaven les dues tendències: l’absolutisme i el liberalisme. Va començar la Primera Guerra Carlina, llarga i cruel a Catalunya, que no acabaria fins el 1840. Els carlins, de composició interclassista, s’oposaven a la secularització de la política i consideraven que era una catàstrofe la separació de l’Església i de l’estat. Eren contraris a la industrialització i al centralisme i a la uniformització imposada des del govern de Madrid. Se’ls oposaven els liberals "moderats", amb el crit "llibertat i ordre", d’extracció burgesa; i els liberals "progressistes", que eren furiosament anticlericals. La ruptura violenta entre aquests dos grups es va produir precisament com a conseqüència d’una derrota dels liberals a Reus el 22 de juliol de 1835, la rèplica de la qual va ser a Barcelona la nit del 25 de juliol. Els "miserables" van cremar els grans convents de la ciutat. La Monarquia va ser incapaç de restaurar l’ordre i Catalunya va recobrar -per primera vegada des de 1714- el govern d’ella mateixa. Els progressistes guanyaren; entre les mesures del seu govern, va destacar l’expulsió dels ordes religiosos i la nacionalització dels béns de l’Església (llei Mendizábal). Acabada la Primera Guerra Carlina, el 1840, es va procedir a la subhasta d’aquests béns, la qual cosa va comportar una destrucció massiva del patrimoni cultural, artístic i arxivístic de Catalunya, només comparable a la destrucció dels monestirs que la incúria d’Enric VIII havia dut a terme a Anglaterra per consolidar la reforma anglicana. És el cas del gegantí cenobi de Santa Maria de Poblet, a 25 Km de Reus, tomba dels reis de la Corona d'Aragó i, amb la seva biblioteca i arxiu, d’immens valor històric, artístic i material, que va ser abandonat, incendiat, saquejat i en poc temps convertit en ruïnes. El general Espartero, vencedor dels carlins, va ser proclamat Regent. Enfrontat amb Catalunya, va bombardejar Barcelona el 1842. Per fi, el 10 d’octubre de 1844 va ser declarada major d’edat la reina Isabel II, que anava a complir els 14 anys. Es va promulgar la Constitució de 1845, de caràcter liberal-moderat, amb un règim de democràcia censatària i tutela militar. El principal intel•lectual catòlic català del segle XIX, Jaume Balmes, va propugnar el matrimoni de la reina amb el fill de Carles, fusionant els moderats i els carlins en "la concòrdia, la conciliació de tots els espanyols entorn d’un tron no absolutista, però fort; no revolucionari, però realment popular; no fanàtic, però veritablement catòlic". No ho va aconseguir, però el tron "liberal moderat" d’Isabel II es va consolidar i va durar vint-i-quatre anys, fins el 1868. Tanmateix, la vida política no va ser pacífica a Catalunya, on era el 27% dels efectius de l’exèrcit espanyol, per vigilar un país que no representava més del 6,4% del territori del Regne i amb prou feines el 10% de la seva població. Dels vint-i-quatre anys de regnat d’Isabel II, Catalunya va estar més de quinze en guerra. Hi va haver la Segona Guerra Carlina (coneguda com Guerra dels Matiners), que va durar de 1846 a 1849. Al mig, quan la Revolució de 1848 -any del "Manifest comunista" de Marx i Engels- va esclatar a Europa, es van aixecar milícies progressistes, que també feien la guerra a l’exèrcit governamental. El 1850, va sorgir una coalició conservadora a Catalunya que va derrotar en les eleccions a la candidatura governamental moderada; i el govern va decretar l’estat d’excepció. La premsa i els mitjans polítics espanyols van desencadenar una campanya anticatalana, que pretenia suprimir la indústria de Catalunya. Poc després, el 1851, Isabel II firmava un Concordat amb la Santa Seu. El papa Pius IX legitimava solemnement a la monarquia liberal moderada i autoritzava els catòlics a col•laborar-hi. El juny de 1854, el pronunciament del general O'Donell, al qual Barcelona es va sumar amb entusiasme, va instaurar el Bienni progressista. Dins d’ell, el 2 de juliol de 1855, succeïa a Catalunya la primera vaga general de la història. Els obrers demanaven la jornada de deu hores, la supressió del treball infantil i el reconeixement dels sindicats. Entre d’altres, va ser assassinat el director de la fàbrica Güell. El juny de 1856 un nou cop d’estat, que va causar més de quatre-cents morts a Barcelona, va acabar amb el Bienni progressista. Els moderats van retornar al govern espanyol, que es va plantejar de nou eradicar la indústria catalana. Finalment, el 1858, el mateix O'Donell va encapçalar una força centrista, la Unión Liberal, que agrupava moderats i progressistes, i que va comptar també amb els conservadors catalans. Va governar durant cinc anys, de 1858 a 1863, i va emprendre el 1859 una guerra d’expansió colonial al Marroc, similar a les d’altres potències europees. En aquesta Guerra de l’Àfrica van destacar els dos reusencs més rellevants del sege XIX: el victoriós general Prim i el pintor Marià Fortuny, autor del quadre "La batalla de Tetuan".