El penó de la Misericòrdia (1900)

El diumenge 22 d'abril de 1900, l’Anton Gaudí va participar en la peregrinació al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de Reus, amb motiu del canvi de segle. En la magna processó pels carrers de Reus, cada grup va desfilar amb el seu estendard. Gaudí va fer l'estendard del grup dels reusencs residents en Barcelona, que eren uns dos-cents. Dels quaranta-nou penons, tres van ser regalats a la Verge i es van quedar al santuari, entre ells el de Gaudí. En la fotografia publicada pel “Semanario Católico de Reus” el 21 de juliol de 1900, l'anvers i el revers en són els situats a la part superior. Era un penó esplèndid, molt superior als altres. Era de cuiro trepat i repujat. A la part del davant, el pintor Aleix Clapés havia pintat la Isabel Besora –las pastoreta del segle XVI a qui es va aparèixer la Mare de Déu de Misericòrdia- de mida natural, en actitud suplicant. La part del darrera, la omplia un gran escut de Barcelona de cuiro daurat i platejat sobre fondos de riquíssim tissú d’or i domàs. Al centre, la rosa de Reus am les seves cinc fulles fetes de platí repujat i cisellat. Sobre del pendó pròpiament dit, hi havia una estatueta de la Mare de Déu de Misericòrdia, d’alumini fos, reproduïda pel sistema dit a cera perduda, policromada amb tota galanor. El mant estès, l’aguantaven dos angelets també d’alumini. Sobre la Verge, el Santíssim Nom de Jesús y més amunt, dominant-ho tot –com en cada obra de Gaudí-, la Creu. A la part alta del penó, tant al davant com al darrera, hi campejava la inscripció MISERICÒRDIA, amb lletres d’alumini cisellat i repujat i decorades amb una riquíssima coloraina. A la part baixa del penó, al davant deia “Pe’l segle XIX”; i al darrera, “Per nantrus”. A un costat i altre, enquadrant el penó, “Barcelona” i “Reus”. El conjunt era enlluernador, una joia autènticament gaudiniana, per la bellesa, el preu, el simbolisme i la unitat orgànica de la diversitat de materials i elements. Els unia tots, envoltant el conjunt del penó, precisament un rosari gegant complert, d’alumini i bronze. Aquest estendard es portava amb una riquíssima canya de bambú amb aplicacions de metall. Aquest acte multitudinari no tenia cap propòsit folklòric, polític, tradicionalista o cultural, sinó que era "de manera pura i exclusivament una manifestació de fe catòlica, sense cap altre objecte ni mòbil que la glòria de Déu i de la santíssima Verge". El “Semanario Católico de Reus” publicà la fotografia del grup de residents a Barcelona. Era la segona vegada que la imatge de Gaudí apareixia en la premsa; ell, per modèstia personal, es negava a ser retratat, i els periodistes van aprendre aviat que l'única possibilitat era aprofitar el seu pas en les processons.