Anton Gaudí nasqué a dos quarts de deu del dimecres 25 de juny de 1852. A tots els documents oficials, Gaudí va fer constar que era natural de Reus. Tanmateix, alguns testimonis afirmen que Gaudí -en els últims anys de la seva vida, des que Reus va impedir que construís el nou Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia- havia dit que el seu naixement s'havia produït al Mas de la Calderera, de Riudoms. També els riudonencs han tingut sempre constància d'aquest fet, mantenint viu el testimoni de la llevadora del poble, Engràcia Llorens i Pellicé. En tot cas, el dia següent va ser batejat en la Prioral de Sant Pere de Reus pel vicari, mossèn Josep Casas, sent padrins els seus oncles Plàcid Gaudí, de Riudoms, i Raimunda Tarragó de Gaudí, de Barcelona. Se li van imposar els noms d'Anton (nom de la mare i de l'avi matern), Plàcid (nom del padrí) i Guillem (san Guillem, ermità, se celebra el 25 de juny). Va ser confirmat a l'any i tres mesos de vida, el 10 de setembre de 1853. El sagrament li va ser impartit pel bisbe de San Juan de Puerto Rico, monsenyor Gil Esteve i Tomàs, que llavors servia a l'Arxidiòcesi de Tarragona. En la mateixa cerimònia va ser confirmat el seu cosí Anton Gaudí i Tarragó, dos anys més gran que ell. El nen Anton Gaudí va créixer en una família independent econòmicament si bé molt modesta, culturitzada des d'antic i que es va ocupar de donar als fills els sagraments i una educació cristiana. Portava set anys a la seva germana més gran Rosa i un al seu germà Francesc. En el seu entorn immediat hi havia l’àvia Rosa la Calderera, els oncles i cosins i els amics i condeixebles de Reus i de Riudoms. Va seguir l'ensenyament primari en el col•legi de pagament de Francesc Berenguer del carrer Monterols de Reus. Però va ser un nen malalt, afligit de febres reumàtiques, que l’obligaven a passar molt de temps sense seguir les classes, a Riudoms, on de vegades l'havien de muntar en un ase perquè no podia caminar. Aquestes llargues estades al camp li van permetre captar la llum mediterrània i van desenvolupar la seva capacitat d'observació de la naturalesa, de la que aprenia directament, més que a través dels llibres acadèmics, cap als que va agafar un gran esperit crític. Així, una vegada el mestre explicava que les aus tenen les ales per volar i ell el va interrompre dient que les gallines de casa no podien volar i que només feien servir les ales per córrer més de pressa. D'altra banda, Anton ajudava el pare en la feina. Va aprendre d’ell les virtuts del treball i la transformació de les superfícies en volum, cosa que li va facilitar molt la imaginació espacial. Sempre va considerar que la seva aptitud per a l'art era herència de les del pare i dels dos avis, els tres calderers. Durant la seva infantesa, Gaudí va viure a cavall de dos mons: el ciutadà de Reus -que incloïa l'estudi i el treball- i el rural del Mas de la Calderera.