El coronament

El coronament de la casa Calvet és una bella composició barroca, la part més original de l’edifici. La cornisa segueix una corba barroca catalana clàssica, amb cinc lòbuls, tres cap a baix i tres cap amunt. Això sobrepassava l’alçada prevista a les ordenances de l’Ajuntament. Avisat Gaudí, hi envià el seu ajudant Joan Rubió —aleshores encara estudiant d’arquitectura— amb un llapis, un regle i l’ordre de tallar el dibuix amb una ratlla horitzontal en el límit permès, deixant la façana bruscament interrompuda. Eduard Calvet feu les gestions adients i tot acabà bé. Dels tres lòbuls que baixen surten els busts de tres sants. Les palmes de ferro que els emmarquen i fan de barana del terrat signifiquen que van ser màrtirs. Es tracta de sant Pere Màrtir, sacerdot catòlic italià assassinat pels càtares el 1252 tallant-li el crani amb un ganivet, patró del fundador de l’empresa; i dels patrons de Vilassar: sant Genís de Roma, un pallasso de la cort imperial de Dioclecià que va fer-se cristià i va ser immediatament ejecutat, i sant Genís d’Arles, de professió notari i martiritzat l’any 430. Entre ells, hi ha dos balconets de ferro colat amb les cartel·les de ferro forjat i una argolla per passar una corda i pujar els mobles als pisos. Els dos lòbuls que pugen tenen a la part més alta dues inscripcions: “Any” en un, i “1899” en l’altre, amb una cal·ligrafia gaudiniana. Sobre cada una de les inscripcions, un peu sosté una esfera de pedra coronada per una creu gaudiniana de quatre braços de ferro forjat, el punt més alt de la casa. Un dia que Gaudí s’oferí a ensenyar les obres als marquesos de Comillas, la marquesa demanà, amb confiança: —Què és aquell embolic de dalt la casa que vostè fa? I Gaudí respongué: —Senyora, és la Creu, que és un embolic i un destorb, per a tanta gent!