El cardenal Bertone parla de Gaudí

"Per a Gaudí, l'art pot assumir el llenguatge teològic", ha dit el cardenal Tarsicio Bertone -n. 2 de l'Església catòlica- en una entrevista d'Enric Juliana i Eusebio Val publicada a "La Vanguardia" (23-IX-2012). Comentant el tema de la relació entre Déu i l'home contemporani, Bertone va afirmar: "El majestuós temple de la Sagrada Família en certa mesura representa a Europa occidental el símbol de les relacions entre l'humà i el diví, entre la naturalesa i el sobrenatural. Per a Gaudí, l'art pot assumir el llenguatge teològic, és a dir, parlar a l'home de Déu. Per tant, l'art s'entén en el fons com a instrument de diàleg, de comunió entre natura i gràcia." El cardenal Bertone ha entès allò que pretenia Gaudí, des del punt de vista religiós, amb la Sagrada Família: parlar, amb l'art, de Déu als homes posteriors a la Revolució Industrial. Els moments actuals, pel que fa al gir de les relacions entre Espanya i Catalunya, auspiciat pel catalanisme conservador, s'assemblen molt a fa cent anys. L'11 de setembre de 1714, Catalunya va perdre militarment la sobirania. Dos-cents anys després, el catalanisme conservador, liderat per Enric Prat de la Riba, va aconseguir la primera "devolució de sobirania", un primer autogovern parcial: la Mancomunitat de les quatre províncies catalanes. I cent anys més tard, estarem el 2014: veurem què passa! Per cert, posats a llegir la història, recordem que tot el moviment catalanista -que aspirava a una Confederació Ibèrica, semblant a la Confederació Helvètica, amb Portugal inclòs- es va acabar el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. Primo de Rivera va donar el seu cop d'estat a Barcelona, amb el suport unànime de l'empresariat català. La situació econòmica de la Sagrada Família, en canvi, era el 1914 la contrària que ara: no hi havia diners. I el president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, i el bisbe de Barcelona, Dr Reig, van voler visitar les obres el 30 de novembre de 1914, per donar suport a la construcció del temple i al seu arquitecte. Antoni Gaudí, obrint sincerament la seva ànima, explicà, amb gran precisió conceptual a cada paraula: "No he inventat res. No he fet sinó aixecar el Temple Expiatori, reconstruir l'Església, tornar a les generacions que vénen l'Església amb el seu primitiu esperit, presentar, al progrés actual, l'Església que van fundar els Apòstols, adaptada a les necessitats dels moderns temps."