Eduard Calvet i Pintó

Vilassar de Dalt era una població de llarga tradició cotonera. A mitjans del segle XIX hi havia una trentena de petits tallers, com el de Pere Màrtir Calvet, qui morí el 1894. El succeïren la vídua Juliana Pintó i els fills, Pere i Eduard, amb el nom de “Hijos de Pedro Mártir Calvet”, que encarregaren la casa de Barcelona a Gaudí i donaren un fort impuls a l’empresa familiar, fins assolir 700 treballadors distribuïts en tres fàbriques, a Vilassar, a Orís i a Camprodon. Eduard Calvet i Pintó (1875-1917) alternà la gestió de l’empresa amb una carrera política i de dirigent empresarial del seu sector cotoner i del conjunt de Catalunya. Defensà el proteccionisme, la creació d’escoles professionals, la nació catalana i la república. Milità en el partit Centre Nacionalista Republicà, i fou president del consell d’administració del diari “El Poble Català”. El 1907 fou elegit diputat pel districte d’Arenys de Mar per Solidaritat Catalana i el 1914 senador per la província de Tarragona. També va ser president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Associació de Viatjants de Catalunya. Representà els cotoners catalans en el Comitè de la Federació Internacional de Fabricants de Cotó i participà en els congressos internacionals cotoners de Manchester, Liverpool, Milà, Londres i Brussel·les. El 1911, Barcelona fou designada com a seu del VIIIè Congrés Internacional Cotoner, sota la presidència d’Eduard Calvet. Això feu d’ell una figura i l’any 1913 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, la patronal catalana. Però Eduard Calvet morí jove, el 2 d’agost de 1917, als quaranta-dos anys. Té un carrer dedicat a Vilassar de Dalt.