Els Gaudí van emigrar de Reus a Barcelona aprofitant els estudis universitaris dels fills barons, Francesc i Anton, i recolzant-se en els seus parents i amics. La primera a instal•lar-se a Barcelona va ser Rosa. El setembre de 1868, coincidint amb la Revolució Gloriosa, van arribar Francesc, que es va matricular en primer de Medicina; i Anton, que tenia 16 anys i es va matricular en l'últim curs de Batxillerat. Els pares van haver de fer un gran esforç econòmic, venent algunes finques i hipotecant el Mas de la Calderera. Anton admirava profundament el general Prim i va viure amb ardor juvenil els ideals polítics del Sexenni democràtic: el govern provisional de Prim (1868-1870), la monarquia democràtica d'Amadeu I (1871-1873) i la Primera República (1873-1874). El 1869, Anton va decidir estudiar Arquitectura, per a la qual cosa era necessari cursar algunes assignatures selectives a la Facultat de Ciències, abans d'ingressar a l'Escola. En assistir a les classes de Geometria, no podia concentrar-se: la seva atenció es desviava a meditar la mecànica dels edificis, arribant a entreveure les formes d'equilibri que més tard assajarà i realitzarà. A l'estiu de 1870, va realitzar amb els seus amics del col•legi un projecte de restauració del monestir de Poblet. En aquella època, es va enamorar platònicament d'una noia francesa. El curs 1871-1872 es va quedar a Reus, per manca de recursos econòmics. A l'any següent, va intentar ingressar a l'Escola d'Arquitectura, i va trobar feina com a delineant a les ordres de Fontserè, que estava projectant el mercat del Born i el parc de la Ciutadella. Anton no va aconseguir ingressar en l'Escola fins al 24 d'octubre de 1874. Per a llavors, el seu germà Francesc ja havia acabat Medicina. I Anton, mogut per les seves idees obreristes, col•laborava en un projecte socialment utòpic: la Cooperativa Mataronense, la primera fàbrica propietat dels seus obrers, que pretenia solucionar la lluita entre capital i treball mitjançant la seva fusió en un únic element: l'obrer propietari. Gràcies a la seva condició d'estudiant, va poder fer el servei militar a Barcelona, sense acudir al front de la Tercera Guerra Carlina o a la Guerra de Cuba.