Per al curs 1870-1871, els dos germans es mudaren a un nou domicili a Barcelona: carrer de l'Espaseria, 10. Anton es matriculà a la Facultat de Ciències de les tres assignatures que li faltaven: "Cálculo diferencial e integral y principios del de variaciones", "Geometría descriptiva" i "Mecánica racional", actuant de fiador el seu germà. Tanmateix, Anton, sempre delicat de salut, trigà a tornar a Barcelona, ciutat on l'epidèmia de febre groga estava deixant 1.600 morts. Així, el 26 de novembre de 1870, escrivia des de Reus a Toda, que vivia a Madrid, interessant-se per Ribera i per si s'havia refredat la seva participació en el projecte de restauració de Poblet. A la carta, comenta els moviments polítics de Reus i li demana que l'informi dels altercats que havien protagonitzat els universitaris de Madrid -Tota estudiava allà Dret- amb motiu de l'aprovació, el 16 de novembre de 1870, de la candidatura d'Amadeu de Savoia com a rei d'Espanya, proposada pel general Joan Prim. En la convocatòria ordinària de juny de 1871, Anton aprovà "Càlcul" i "Geometria descriptiva" i suspengué "Mecànica racional". Al voltant de 1871, Gaudí, cap als 19 anys d'edat, s’enamorà d'una noia francesa que tractà durant uns quinze dies a casa d'una família amiga, on ella era de pas. Molts anys després, el 1904, ho recordava així: “Jo me’n vaig enamorar molt aquells dies, i anava a veure-la tant com podia; i ella semblava que s'adonava i em parlava molt amablement, molt, molt...; tant que jo estava embriagat; però ella estava promesa, al seu país, i vingué el dia que se n’hi tornà, i jo no vaig tenir cor d'anar a donar-li comiat, i a l'hora que ella marxava jo m’estava a casa com mort. Després no en vaig saber res més, sinó que s'havia casat a la seva petita ciutat." Fou un amor platònic, que Anton Gaudí recordà sempre. Durant els primers anys, segons explicava, "jo no podia oblidar-la", i "sempre em semblava tenir-la davant".