La tardor de 1868 -la de la Revolució Gloriosa- va ser crucial per a l'emigració de la família Gaudí i Cornet a Barcelona. Van emigrar com ho fan els llatins: units en grup, sacrificant-se els grans pel futur dels fills, i recolzant-se en els parents i coneguts de Reus i Riudoms que els havien precedit. La primera a instal•lar-se a Barcelona va ser la filla gran, Rosa, en unes dates i circumstàncies que ens són desconegudes. El setembre de 1868, van arribar els fills barons, Francesc i Anton, per posar en pràctica el desig dels pares de dotar-los d'estudis universitaris. Francesc es va matricular en primer curs de Medicina. I Anton, en sisè i últim curs de Batxillerat, com a alumne lliure en l'Institut d'Ensenyament Mitjà. L'Institut era a l'edifici amortitzat de l'antic convent del Carme, que acollia també la Facultat de Ciències. Els dos germans residien en una habitació rellogada en una rebotiga de la plaça de Montcada, 12. Vivien, doncs, en un dels entorns arquitectònics gòtics més extraordinaris del món: les cases comunes dels carrerons del barri de la Ribera, que encara conservaven els noms dels gremis medievals; els palaus de la gran burgesia mercantil del segle XIV del carrer de Montcada; i l'elegantíssim temple de Santa Maria del Mar, paradigma del gòtic propi de Catalunya i de tota la Corona d'Aragó. Una lliçó de mecànica, de tècniques constructives i d'art gòtics que necessàriament havia de torbar l'ànima sensible de l'artista adolescent. Rosa va casar-se el 18 de març de 1869, a la parròquia de Santa Madrona, de Barcelona, amb el músic natural de Lleida Josep Egea i Ferrer, de 24 anys, que vivia al carrer Picalqués, n. 7, 4. º. Arribat juny de 1869, Francesc va superar brillantment primer de Medicina i Anton gairebé va acabar el Batxillerat. Va aprovar "Història Natural" i “Física i Química” i li va quedar pendent el "Francès".