Consol Puig i Querol

La gran oferta de feina al voltant de l'Exposició Universal de 1888 va determinar que el jove Puig emigrés des del seu poble de Forcall (Els Ports, País Valencià, diòcesi de Tortosa) a Barcelona per treballar en la construcció. No sabem quan es va incorporar a les obres de la Sagrada Família, però sí que es va guanyar la confiança d'Antoni Gaudí, que tenia una gran exigència professional amb tots els seus col•laboradors. A finals de 1893 o el 1894, Puig va cridar el seu germà petit Joan, casat amb Bàrbara Querol, perquè fessin de guardes de les obres del Temple. Es van instal•lar amb les seves filles Antònia, nascuda a Forcall, i Dominga, nascuda ja a Barcelona, al pis baix de la caseta que en Gaudí havia construït al xamfrà dels futurs carrers de Provença i de Sardenya, el pis alt de la qual era l'obrador de l'arquitecte. La tercera filla va néixer el 9 d'abril de 1896, accidentalment a Forcall, on els pares éren per motius familiars. La van batejar a la parròquia de l'Assumpció el 10 d'abril de 1896, amb el nom de Maria de la Consolació, la patrona del poble. Per a Antoni Gaudí, seria com una fillola: la Consol era la primera persona i única nena que havia nascut a la Sagrada Família, i la veuria créixer al pis de sota de l’obrador i jugar entre les pedres de les obres. Quan la Consol tenia 9 anys, el 1905, el cardenal Casañas, bisbe de Barcelona, va voler establir al Temple un benefici per a un capellà, que tindria el caràcter de capellà-custodi, per tal que el culte ocasional que hi havia a la capella de sant Josep, a la Cripta, passés a ser permanent. S’hi va ocupar mossèn Gil Parés, tot just ordenat prevere. Don Anton va projectar i començar a construir immediatament una casa per al capellà custodi, que va ser acabada a principis de 1906. De moment, mossèn Gil va ocupar amb la seva mare i la seva germana petita l'habitatge dels guardes, sota l'obrador de l'arquitecte. Els Puig i Querol, que havien prosperat des que havien arribat com a immigrants, van deixar el lloc de porters de les obres i es van traslladar a un pis proper, un dels primers que s'edificaven al carrer de Sardenya, entre València i Mallorca. Eren una família nombrosa: Després de l’Antònia, la Dominga i la Consol, havien tingut el Joan, la Maria, l’Antoni, el 1904, i l’Enric, els quatre nascuts a Barcelona. Dels tres nois, dos serien sacerdots, l’Antoni a Barcelona i l'altre en un lloc actualment desconegut, potser a missions. Eren gent senzilla, que en acabada la jornada laboral feien espardenyes a la llar familiar. El pare, Joan, va continuar treballant a la Sagrada Família. A més, era "portant del Sant Crist", la imatge que presideix la capella funerària de la família Bocabella, a la Cripta, i que era coneguda popularment com "el Crist d'en Llimona", per ser obra d'aquest famós escultor. Passada la Setmana Tràgica (juliol de 1909), la construcció de les Escoles Provisionals de la Sagrada Família va despertar en la Consol i en una germana de mossèn Gil, la Maria Lluïsa Parés, la vocació per l'ensenyament. Mossèn Gil Parés va pagar els estudis de Magisteri de totes dues. Poc després, el 1910, la Consol, de catorze anys, va rebre la Primera Comunió a la Cripta. Don Anton, que tenia afecte a la família Puig i Querol, i singularment a la Consol, va assistir a la celebració. L'arquitecte li va regalar una medalla d'or en forma de fulla cordiforme, molt probablement dissenyada per ell mateix, amb la representació d'un calze amb la Sagrada Forma amb espigues de blat a una banda i pàmpols amb raïms a l’altra, tot envoltat d’una orla vegetal florida. Al revers, hi han gravades les inicials C P. Recorda les joies de Masriera i Carreras, on era dibuixant des de 1907 Jaume Llongueras, format a l'obrador de Gaudí en 1907-1908 amb els dissenys dels vitralls de la Seu de Mallorca. És l'únic cas constatat de regal d'una joia per en Gaudí a una dona. Mentre estudiava, la Consol va treballar de parvulista. En obtenir el títol de mestra, va fer oposicions i les va guanyar amb el número 1. La van destinar a Castella la Vella i, per evitar d’anar-hi, es va matricular a l'escola de Bibliotecàries i va seguir treballant amb els pàrvuls. Hi va obtenir el títol i va tornar a opositar, traient una altra vegada el número 1. La van destinar a Sallent, cap al 1926-1927. Passats dos anys, va ser traslladada a la Biblioteca de Canet de Mar (al passeig de la Misericòrdia). El 1930, la Consol va tornar a Barcelona i a la docència en les Escoles. Vivia en un pis al carrer Mallorca, núm 325, 3. º, 1. ª amb la seva neboda Montserrat Allepús i Puig, filla de la seva germana Antònia. Quan aquesta neboda va fer la Primera Comunió, la tieta li va regalar la medalla de Gaudí, com la seva joia més preuada . El novembre de 1930, mossèn Gil Parés va haver d'abandonar la Sagrada Família, en ser desposseït de tots els seus càrrecs per monsenyor Irurita, nomenat Bisbe de Barcelona per complaure el dictador Primo de Rivera. Mossèn Gil es va anar a viure a casa de la seva germana, al barri de les Tres Torres, però al cap de poc va tornar al barri de la Sagrada Família i va ser acollit per la Consol a casa. Li van ser donats alguns llibres de la biblioteca d’en Gaudí i el llit i l'escriptori de l'arquitecte, moble dissenyat per ell mateix en els inicis de la seva carrera professional. El llit va anar a casa de la seva germana i els llibres i la taula de treball a la de la Consol. Per la seva grandària i pesadesa va haver de ser entrat al pis per la finestra, hissat amb uns polispasts. Mossèn Gil Parés va escripturar a nom de la Consol una casa a Torredembarra, que va comprar a una feligresa de la Cripta, na Rosalia Ravell. El 14 d'abril de 1931, va caure la Monarquia i va advenir la Segona República Espanyola. El nou règim va canviar la legislació educativa de l'Estat, en un sentit contrari als ordes religiosos. El perseguit amb més rancúnia va ser la Companyia de Jesús, que va ser expulsada el novembre de 1931. Les Escoles de la Sagrada Família en van patir les conseqüències. Els professors dels 150 alumnes eren, a més de mossèn Gil, dos jesuïtes. La Consol, sortint de la comoditat i jugant-se el futur de la carrera professional, va fer allò que pensava que l'Església necessitava d'ella, que tenia el títol oficial de mestra: oposicions a directora de les Escoles. Molt probablement, no va desplaçar cap altre opositor, ja que hi havia pocs laics amb el títol oficial per cobrir els llocs que deixaven els religiosos i que s'oferissin a donar la cara per una escola catòlica. Gràcies a la Consol, les Escoles de la Sagrada Família van poder seguir obertes. El 19 de juliol de 1936, després de la revolta militar del general Franco i en el començament de la Guerra Civil, es va desencadenar a Catalunya la més cruel persecució religiosa contra els catòlics de la història del país. Els anarquistes, organitzats en comitès i patrulles, cercaven i assassinaven els sacerdots catòlics i les persones que els refugiaven o ajudaven a amagar-se. Van incendiar la Sagrada Família i les Escoles. També l'obrador de Gaudí, amb tots els plànols i models, perquè mai no es pogués continuar el Temple. El local del Patronat Obrer de la Sagrada Família va ser requisat per les Joventuts Llibertàries. El diumenge 26 de juliol a les 9 h. de la nit, es va presentar a casa de la Consol una patrulla de les Joventuts Llibertàries. Va obrir la Montserrat i la van encanonar demanant pel capellà "fascista". Cercaven "un cura llamado Parés que ha sido denunciado". Van registrar tota la casa i no el van trobar. Poc després, va arribar mossèn Parés. Els veïns de replà, la família Coll i Busquets, li van oferir el seu pis perquè passés la nit, per si de cas tornaven. El porter, que havia vist arribar mossèn Parés, ho va denunciar: "el fascista está en casa"; i a les 10 h. es va tornar a presentar la patrulla. En sentir les blasfèmies, els forcejaments i les amenaces, mossèn Gil va decidir lliurar-se voluntàriament als seus assassins, amb el desig d'evitar més morts que la seva. Va obrir la porta i va pregar als seus botxins que el deixessin acabar les seves oracions. Després, va alçar la pàl•lida front suada i, llançant una mirada plena d'amargor a Consol i la seva neboda Montserrat, de 16 anys, i al matrimoni Coll i Busquets i el seu fill Jordi, de 9 anys i poliomielitic, va exclamar: "Ja no hi ha res fer. Adéu, germans, fins al cel ". Els Joves Llibertaris van saquejar ambdós pisos. Tot el contingut va ser llançat al carrer i cremat allí mateix, incloent-hi el pesat escriptori i els llibres d’en Gaudí. I van precintar ambdós habitatges. Es van dur mossèn Gil, per ser sacerdot; la Consol Puig, per haver dit que el capellà ja no vindria a casa aquella nit; i en Clodomir Coll, per haver-lo acollit a casa seva. L'esposa del Sr. Clodomir i la neboda de la Consol van intentar seguir els anarquistes, però van ser rebutjades."No volem criatures", van escridassar a aquella noia de trenes i mitjons. La patrulla es va dirigir a la "Torre dels Pardals" i a la pedrera del Guinardó, on van assassinar els tres per la nuca, amb bales explosives per desfigurar-los. El cadàver de la Consol va entrar al dipòsit judicial de l'Hospital Clínic a les 8 h. del 27 de juliol de 1936, amb la fitxa 3993. La família estava dispersa per la persecució religiosa i només al cap d'uns dies, n’Alfred Peña, cunyat de la Consol, espòs de la seva germana Maria, va acudir a l'Hospital Clínic per identificar-ne el cadàver. Ja havia estat enterrat, el 31 de juliol, a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc. Li van lliurar una fotografia, amb la cara horriblement desfigurada, i va signar el reconeixement. Mossèn Antoni Puig va aconseguir sobreviure i el 1946 era coadjutor de la basílica de Santa Maria del Mar. El “Crist d'en Llimona" va fer el mateix: amagar-se! per salvar-se de la destrucció. Els anarquistes van saquejar la tomba de la família Bocabella, escampant dins i fora del sepulcre les despulles, que van venir a recollir els seus descendents. La tomba va quedar oberta i el santcrist, ressentida la paret per l’incendi, es va desprendre, va caure a dins, va ser cobert per la runa que es va periclitar del sostre, i va romandre així fins al final de la persecució religiosa.