Clodomir Coll i Ibáñez

Clodomir Coll i Ibañez va néixer a Barcelona el 5 de febrer de 1892, al domicili dels seus pares, Jaume i Martina, al carrer de Flassaders, n.º 36, 4t. Va ser batejat el dia 14 a la catedral. Als 34 anys, es va casar amb Trinitat Busquets i López, de 30 anys, el 8 de juliol de 1926. Van tenir un fill, a qui van batejar amb el nom de Jordi i va patir poliomielitis. El 19 de juliol de 1936, en el context de l'inici de la Guerra Civil Espanyola, va esclatar la persecució contra els catòlics més cruenta de la història de Catalunya. Els sacerdots eren assassinats i les persones que els amagaven o ajudaven corrien la mateixa sort. La família Coll i Busquets vivia al carrer de Mallorca, entre Bailén i Girona -a sis illes de la Sagrada Família-, n. º 325, 3er., porta 2. ª. Els seus veïns de replà, a la porta 1. ª, eren mossèn Gil Parés, que havia estat capellà de la Cripta de la Sagrada Família i director de les Escoles; Consol Puig i Querol, mestra de les Escoles, i la seva neboda de 16 anys Montserrat Allepús i Puig. El diumenge 26 de juliol a les 9 h. de la nit, s’hi va presentar una patrulla cercant "un cura llamado Parés que ha sido denunciado". No el van trobar. Poc després, va arribar mossèn Parés. La família Coll i Busquets li van oferir el seu pis perquè passés la nit, per si de cas tornaven. El porter, que havia vist arribar a mossèn Parés, ho va denunciar: "el fascista está en casa". I a les 10 h. s’hi va tornar a presentar la patrulla. En sentir les blasfèmies, els forcejaments i les amenaces, mossèn Gil va decidir lliurar-se voluntàriament als assassins, amb el desig d'evitar més morts. Va obrir la porta i va pregar als botxins que li deixessin acabar les seves oracions. Després, va alçar la pàl•lida front suada i llançant una mirada plena d'amargor a Consol i la seva neboda Montserrat, de 16 anys, i al matrimoni Coll i Busquets i el seu fill Jordi, de 10 anys i poliomielitic, va exclamar: "Ja no hi ha res a fer. Adéu, germans, fins al cel". Els Joves Llibertaris van saquejar ambdós pisos. Tot el contingut va ser llançat al carrer i cremat allí mateix, incloent-hi el pesat escriptori i els llibres d’en Gaudí. I van precintar ambdós habitatges. Es van dur mossèn Gil, per ser sacerdot; la Consol Puig, per haver dit que el capellà ja no vindria a casa aquella nit; i en Clodomir Coll, per haver-lo acollit a casa seva. L'esposa del Sr. Clodomir i la neboda de la Consol van intentar seguir els anarquistes, però van ser rebutjades. La patrulla es va dirigir a la "Torre dels Pardals" i a la pedrera del Guinardó, on van assassinar els tres per la nuca, amb bales explosives per desfigurar-los. Clodomir Coll era republicà. No el van matar els del bàndol contrari en la Guerra Civil Espanyola que començava, sinó elements del seu mateix bàndol polític i bèl•lic. Va ser assassinat exclusivament per haver refugiat un sacerdot catòlic. El 27 de juliol de 1936 van ingressar cinquanta-cinc cadàvers al dipòsit judicial de l’Hospital Clínic;era un nombre habitual. A les 6 h. va entrar el de Clodomir Coll, numerat amb la fitxa 3990. Va ser enterrat al cementiri del Sud-oest.