Biografia d'Antoni Gaudí per al procés de Beatificació

Per fer-ho més gaudinià, per allò que ell deia que “aquest Temple l’acabarà sant Josep”, la feinada de la biografia de Gaudí ha estat enllestida el 19 de març de 2012. Una data també significativa en la historia de la Basílica de la Sagrada Família, car és el 130 aniversari de la primera pedra, força abans que en Gaudí s’hi impliqués com a arquitecte i com a persona. Aquesta biografia, si Déu vol, serà lliurada a la Congregació de les Causes dels Sants perquè s’incorpori al procés de beatificació d’Antoni Gaudí, tota la documentació del qual és en llengua espanyola, una de les de treball de l’esmentada institució vaticana. Perquè Antoni, i no Antonio o Anton?... Els companys juvenils li deien Antonet, els familiars li deien Anton –oncle Anton, els seus nebots; i don Anton, els treballadors de la Sagrada Família-, i ell signava Antoni els textos en llengua catalana i, com passava amb tots els catalans de l’època, traduïa o li era traduït el nom en els textos en una altra llengua. En el cas de la llengua espanyola, això era obligatori, al menys en tots el documents oficials, ja que aleshores l’estat espanyol no reconeixia els noms en català. Ara bé, amb motiu de l’Exposició de les seves obres a París, l’arquitecte, podent-hi triar, volgué que als catàlegs hi figurés “Antoni Gaudí”, i no “Antoine Gaudí” o “Antonio Gaudí”. Per això, l’Associació pro Beatificació d’Antoni Gaudí, quan va iniciar el procés fa vint anys, volent sintonitzar al màxim amb la voluntat i la personalitat de l’arquitecte, va triar encertadament beatificar-lo com “Antoni Gaudí”.