Aptitud artística acumulada per herència

«El meu pare feia perols; el meu avi patern feia perols; el meu avi matern també feia perols. Temps enrere vingué una vella veïna de casa, que m’havia conegut d’infant, i, en veure el Temple de la Sagrada Família, ingènuament, exclamà: Ai, ai! fa el mateix que feia quan era petit! I tenia raó. És una aptitud, acumulada per herència, la qui em mou i em guia.» (D’una conversa passejant per l’Escullera amb el canonge de Barcelona Josep Maria Llovera, el primer semestre de 1926)