Antoni Gaudí segons Benet XVI

El Sant Pare Benet XVI va visitar Catalunya el 7 de novembre de 2010. L'acte central del viatge pastoral era la dedicació al culte de la nau de la Sagrada Família i de l'altar. Va ser un dia molt feliç per a Benet XVI, atacat cruelment i persistent per innombrables enemics de dins i de fora de l'Església. Aquest diumenge, va ser acollit filialment i festiva per l'Església catalana, amb les seves millors joies litúrgiques: l'escolania de Montserrat, el Virolai, el credo en llengua catalana que, a diferència de l'espanyol o el llatí, afirma la fe en l'Església catòlica , apostòlica i "romana", etc. Va ser un dia de vacances de les coses lletges dels capellans i del relativisme, per gaudir amb Gaudí -qui va causar un gran enuig al jove i llibertí Picasso quan va trencar una portada de revista dibuixada per Toulouse Lautrec que havia estat trobada a un dels seus ajudants- i enlluernar-se amb "la resplendor de la Veritat"-definició platònica de la Bellesa, que l'arquitecte repetia-, transcendent, absoluta i independent dels qui la cerquen, que llueix en les seves obres. A la Sagrada Família, als carrers del voltant i a través de la televisió, la ràdio i internet, l'Església catalana va participar massivament amb gran alegria i sentit litúrgic en la celebració que presidia de dedicació al culte del temple de Gaudí i elevació al rang de basílica. Benet XVI va parlar força d'Antoni Gaudí. No va ser la beatificació oficial d'Antoni Gaudí. Van ser tan sols les paraules del Summe Pontífex, dins d'una celebració litúrgica solemníssima, sobre la tomba de Gaudí, proclamant amb la màxima audiència mediàtica a tot l'orbe l'heroisme cristià de la vida de Gaudí, exalçant-lo com a exemple a imitar pels cristians i els homes de bona voluntat, i constatant que és una de les guies més precises, una de les llums més potents del cristianisme actual i futur. El dissabte 6 de novembre de 2010, a l'avió que el menava de Roma, va respondre a les preguntes dels periodistes que l'acompanyaven: "A LA VISIÓ DE GAUDÍ, percebo sobretot tres elements. El primer és la síntesi entre continuïtat i novetat, tradició i creativitat. Gaudí va tenir la valentia de inserir-se en la gran tradició de les catedrals, de gosar-hi en el seu segle, amb una visió totalment nova. Presenta aquesta catedral com a lloc de la trobada entre Déu i l'home en una gran solemnitat. Té la valentia de ser en la tradició però amb una creativitat nova, que renova la tradició, i demostra així la unitat i el progrés de la història. És quelcom bonic. En segon lloc, Gaudí cercava aquest trinomi: llibre de la natura, llibre de l'Escriptura, llibre de la litúrgia. I aquesta síntesi és precisament avui de gran importància. A la litúrgia, l'Escriptura es fa present, esdevé realitat avui, no és una Escriptura de fa dos mil anys sinó que és celebrada, realitzada. En la celebració de l'Escriptura parla la creació, troba tot allò creat, i troba la seva veritable resposta, perquè - com ens diu sant Pau - la criatura pateix, i en lloc de ser destruïda, menyspreada, espera als fills de Déu, és a dir, els qui la veuen en la llum de Déu. Aquesta síntesi entre el sentit de la creació, l'Escriptura i l'adoració ÉS PRECISAMENT UN MISSATGE MOLT IMPORTANT PER A LA ACTUALITAT. " (...) "Jo insisteixo molt en la relació entre fe i raó, en què la fe, i la fe cristiana, només troba la seva identitat en l'obertura a la raó, i que la raó es realitza si transcendeix cap a la fe. Però de la mateixa manera és important la relació entre fe i art, perquè la veritat, fi i vida de la raó, s'expressa en la bellesa i s'autorealitza en la bellesa, es troba com a veritat. I on és la veritat ha de néixer la bellesa. On l'ésser humà es realitza de manera correcta s'expressa en la bellesa. La relació entre veritat i bellesa és inseparable i per això tenim necessitat de la bellesa. En l'Església, des del començament, fins i tot en la gran modèstia i pobresa del temps de les persecucions, l'expressió de la salvació de Déu ha tingut lloc en les imatges del món, en l'art, la pintura, en el cant, i després també en l'arquitectura. Tot això és constitutiu per a l'Església i segueix sent constitutiu per sempre. D'aquesta manera, l'Església era mare de les arts per segles i segles. El gran tresor de l'art, música, arquitectura, pintura, ha nascut de la fe en l'Església. Actualment hi ha un cert dissens, però això fa mal tant a l'art com a la fe: l'art que perdés l'arrel de la transcendència ja no s’adreçaria cap a Déu, seria un art escindit, perdria la seva arrel viva, i una fe que deixés l'art en el passat, ja no seria fe en el present. Avui s'ha d'expressar de nou com a veritat, que està sempre present. Per això, el diàleg o la trobada entre art i fe està inscrit en la més profunda essència de la fe. HEM FER TOT EL POSSIBLE PERQUÈ TAMBÉ AVUI LA FE S'expressi en ART AUTÈNTIC, COM GAUDÍ, en la continuïtat i en la novetat, i perquè l'art no perdi el contacte amb la fe. " (...) "Jo diria que aquest viatge té el tema de la bellesa, l'expressió de la veritat en la bellesa, la continuïtat entre tradició i renovació. Jo penso que aquest tema del viatge és també un missatge: cercar la bellesa de la fe, la novetat i la tradició de la fe que sap expressar-se i sap trobar-se amb la bellesa moderna, amb el món d'avui. " El mateix dissabte 6 de novembre de 2010, va declarar: "Com a missatger i testimoni de l'Evangeli, vaig a Barcelona, per encoratjar la fe de la seva gent acollidora i dinàmica. Una fe sembrada ja en els albors del cristianisme, i que va anar germinant i creixent a l’escalf d'innombrables exemples de santedat, donant origen a tantes institucions de beneficència, cultura i educació. FE QUE VA INSPIRAR EL GENIAL ARQUITECTE ANTONI GAUDÍ a emprendre en aquesta ciutat, amb el fervor i la col•laboració de molts, aquesta meravella que és el temple de la Sagrada Família. Tindré l'aquesta de dedicar aquest temple, ON ES REFLECTEIX TOTA LA GRANDESA DE L'ESPERIT HUMÀ QUE S’OBRE A DÉU. " I Benet XVI va obrir les portes del temple de la Sagrada Família, que va consagrar i va elevar al rang de basílica. Va dir en l’homilia: "Vagi la meva salutació agraïda al Senyor Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, per la invitació per a la dedicació d'aquesta Església de LA SAGRADA FAMÍLIA, ADMIRABLE SUMA TÈCNICA, D'ART I DE FE. En aquests moments, voldria recordar tots i a cada un dels qui han fet possible el goig que a tots ens amara avui. (...) I recordem, sobretot, a qui va ser ànima i artífex d'aquest projecte: ANTONI GAUDÍ, ARQUITECTE GENIAL I CRISTIÀ CONSEQÜENT AMB LA TORXA DE LA SEVA FE CREMANT FINS AL TERME DE LA SEVA VIDA, VISCUDA EN DIGNITAT I AUSTERITAT ABSOLUTA. Aquest acte és també, d'alguna manera, el cim i la desembocadura d'una història d'aquesta terra catalana que, sobretot des de finals del segle XIX, va donar una plèiade de sants i de fundadors, de màrtirs i de poetes cristians. Història de santedat, de creació artística i poètica, nascudes de la fe, que avui recollim i presentem com a ofrena a Déu en aquesta Eucaristia. L'alegria que sento de poder presidir aquesta cerimònia s'ha vist incrementada quan he sabut que aquest temple, des dels seus orígens, ha estat molt vinculat a la figura de sant Josep. M'ha commogut especialment LA SEGURETAT AMB LA QUAL GAUDÍ, DAVANT LES INNOMBRABLES DIFICULTATS QUE VA HAVER AFRONTAR, EXCLAMAVA PLE DE CONFIANÇA EN LA DIVINA PROVIDÈNCIA: «SANT JOSEP ACABARÀ EL TEMPLE». Per això ara, no deixa de ser significatiu que sigui dedicat per un Papa el nom de pila del qual és Josep. Què fem al dedicar aquest temple? Al cor del món, davant la mirada de Déu i dels homes, en un humil i joiós acte de fe, aixequem una immensa mola de matèria, fruit de la natura i d'un incommensurable esforç de la intel•ligència humana, constructora d'aquesta obra d'art. Ella és un signe visible del Déu invisible, a la glòria del qual s'alcen aquestes torres, sagetes que apunten a l’absolut de la llum i d'Aquell que és la Llum, la Altura i la Bellesa mateixa. En aquest recinte, GAUDÍ VOLGUÉ UNIR LA INSPIRACIÓ QUE LI ARRIBADA DELS TRES GRANS LLIBRES ON ES NODRIA COM A HOME, COM A CREIENT I COM A ARQUITECTE: EL LLIBRE DE LA NATURA, EL LLIBRE DE LA SAGRADA ESCRIPTURA I EL LLIBRE DE LA LITÚRGIA. Així va unir la realitat del món i la història de la salvació, tal com ens és narrada a la Bíblia i actualitzada en la Litúrgia. Va introduir pedres, arbres i vida humana dins del temple, perquè tota la creació convergís en la lloança divina, però a la vegada va treure els retaules fora, per posar davant els homes el misteri de Déu revelat en el naixement, passió, mort i resurrecció de Jesucrist. D'aquesta manera, COL•LABORÀ GENIALMENT A L'EDIFICACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA HUMANA ANCORADA AL MÓN, OBERTA A DÉU, IL•LUMINADA I SANTIFICADA PER CRIST. I FEU UNA DE LES TASQUES MÉS IMPORTANTS AVUI: SUPERAR L'ESCISSIÓ ENTRE CONSCIÈNCIA HUMANA I CONSCIÈNCIA CRISTIANA, ENTRE EXISTÈNCIA EN AQUEST MÓN TEMPORAL I OBERTURA A UNA VIDA ETERNA, ENTRE BELLESA DE LES COSES I DÉU COM A BELLESA. AIXÒ HO REALITZÀ ANTONI GAUDÍ NO AMB PARAULES SINÓ AMB PEDRES, LÍNIES, PLANS I PUNTS. I és que la bellesa és la gran necessitat de l'home, és l'arrel de la qual brolla el tronc de la nostra pau i els fruits de la nostra esperança. La bellesa és també reveladora de Déu perquè, com Ell, l'obra bella és pura gratuïtat, convida a la llibertat i arrenca l'egoisme. Hem dedicat aquest espai sagrat a Déu, que se'ns ha revelat i lliurat en Crist per a ser definitivament Déu amb els homes. La Paraula revelada, la humanitat de Crist i la seva Església són les tres expressions màximes de la seva manifestació i lliurament als homes. «Miri cadascú com construeix. Ja què ningú no pot posar un altre fonament que aquell ja posar, que és Jesucrist »(1 Co 3,10-11), diu Sant Pau a la segona lectura. El Senyor Jesús és la pedra que suporta el pes del món, que manté la cohesió de l'Església i que recull en unitat final totes les conquestes de la humanitat. En Ell tenim la Paraula i la presència de Déu, i d’Ell rep l'Església la seva vida, la seva doctrina i la seva missió. L'Església no té consistència per si mateixa, està cridada a ser signe i instrument de Crist, en pura docilitat a la seva autoritat i en total servei al seu mandat. L'únic Crist funda l'única Església, Ell és la roca sobre la qual es fonamenta la nostra fe. Recolzats en aquesta fe, cerquem junts mostrar al món el rostre de Déu, que és amor i l'únic que pot respondre a l'anhel de plenitud de l'home. Aquesta és la gran tasca, mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia. En aquest sentit, penso que la dedicació d'aquest temple de la Sagrada Família, en una època en la qual l'home pretén edificar la seva vida d'esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat. GAUDÍ, AMB LA SEVA OBRA, ENS MOSTRA QUE DÉU ÉS LA VERITABLE MESURA DE L'HOME. QUE EL SECRET DE L'AUTÈNTICA ORIGINALITAT ESTÀ, COM DEIA ELL, EN TORNAR A L'ORIGEN QUE ÉS DÉU. ELL MATEIX, OBRINT AIXÍ EL SEU ESPERIT A DÉU, HA ESTAT CAPAÇ DE CREAR EN AQUESTA CIUTAT UN ESPAI DE BELLESA, DE FE I DE ESPERANÇA, QUE PORTA L'HOME A LA TROBADA AMB QUI ÉS LA VERITAT I LA BELLESA MATEIXA. AIXÍ EXPRESSAVA L’ARQUITECTE ELS SEUS SENTIMENTS: «UN TEMPLE ÉS L'ÚNICA COSA DIGNA DE REPRESENTAR EL SENTIR D'UN POBLE, JA QUÈ LA RELIGIÓ ÉS LA COSA MÉS ELEVADA DE L'HOME». Aquesta afirmació de Déu comporta la suprema afirmació i tutela de la dignitat de cada home i de tots els homes: «¿No sabeu que sou temple de Déu? ... El temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres »(1 Co 3,16-17). Heus aquí unides la veritat i dignitat de Déu amb la veritat i la dignitat de l'home. En consagrar l'altar d'aquest temple, considerant Crist com el seu fonament, estem presentant davant del món Déu que és amic dels homes i convidant els homes a ser amics de Déu. Com ensenya el cas de Zaqueu, del qual es parla en l'Evangeli d'avui (cf. Lc 19,1-10), si l'home deixa entrar Déu en la seva vida i en el seu món, si deixa que Crist visqui en el seu cor, no es penedirà, sinó que experimentarà l'alegria de compartir la seva mateixa vida sent objecte del seu amor infinit. La iniciativa d'aquest temple es deu a l'Associació d'amics de Sant Josep, els quals van voler dedicar-lo a la Sagrada Família de Natzaret. Des de sempre, la llar formada per Jesús, Maria i Josep ha estat considerada com a escola d'amor, pregària i treball. Els patrocinadors d'aquest temple volien mostrar al món l'amor, el treball i el servei viscuts davant Déu, tal com els va viure la Sagrada Família de Natzaret. EN CONTEMPLAR ADMIRAT AQUEST RECINTE SANT DE SORPRENENT BELLESA, AMB TANTA HISTÒRIA DE FE, DEMANO A DÉU QUE EN AQUESTA TERRA CATALANA ES MULTIPLIQUIN I CONSOLIDIN NOUS TESTIMONIS DE SANTEDAT, QUE PRESENTEN AL MÓN EL GRAN SERVEI QUE L'ESGLÉSIA POT I HA DE PRESTAR A LA HUMANITAT: SER ICONA DE LA BELLESA DIVINA, FLAMA ARDENT DE CARITAT, LLERA PERQUÈ EL MÓN CREGUI AQUELL QUE DÉU HA ENVIAT (cf. Jn 6,29). Desitjo, finalment, confiar a l'amorosa protecció de la Mare de Déu, Maria Santíssima, Rosa d'abril, Mare de la Mercè, tots els qui sou aquí, i tots els qui amb paraules i obres, silenci o oració, han fet possible AQUEST MIRACLE ARQUITECTÒNIC. " Acabada la cerimònia, el Sant Pare Benet XVI va sortir a la Façana del Naixement per resar l'àngelus davant la multitud i va dir: "Avui, he tingut l'enorme goig de dedicar aquest temple a qui sent Fill de l'Altíssim, s'anorreà fent-se home i, a l'empara de Josep i Maria, en el silenci de la llar de Natzaret, ens ha ensenyat sense paraules, la dignitat i el valor primordial del matrimoni i la família. Imbuït de la devoció a la Sagrada Família de Natzaret, que va difondre entre el poble català sant Josep Manyanet, EL GENI D'ANTONI GAUDÍ, INSPIRAT PER L'ARDOR DE LA SEVA FE CRISTIANA, VA ASSOLIR DE CONVERTIR AQUEST TEMPLE EN UNA LLOANÇA A DÉU FETA EN PEDRA. UNA LLOANÇA A DÉU QUE, COM EL NAIXEMENT DE CRIST, TINGUÉS COM A PROTAGONISTES LES PERSONES MÉS HUMILS I SENZILLES. EN EFECTE, GAUDÍ, AMB LA SEVA OBRA, PRETENIA PORTAR L'EVANGELI A TOT EL POBLE. PER AIXÒ, CONCEBÍ ELS TRES PÒRTICS DE L'EXTERIOR DEL TEMPLE COM UNA CATEQUESI SOBRE JESUCRIST, COM UN GRAN ROSARI, QUE ÉS LA PREGÀRIA DELS SENZILLS, ON ES PODEN CONTEMPLAR ELS MISTERIS DE GOIG, DOLOROSOS I GLORIOSOS DE NOSTRE SENYOR. PERÒ TAMBÉ, I EN COL•LABORACIÓ AMB MOSSÈN GIL PARÉS, DISSENYÀ I FINANÇÀ AMB SEUS PROPIS ESTALVIS LA CREACIÓ D'UNA ESCOLA PER ALS FILLS DELS PALETES I PER ELS NENS DE LES FAMÍLIES MÉS HUMILS DEL BARRI, ALESHORES UN SUBURBI MARGINAT DE BARCELONA. FEIA AIXÍ REALITAT LA CONVICCIÓ QUE EXPRESSAVA AMB AQUESTES PARAULES: "ELS POBRES SEMPRE HAN DE TROBAR ACOLLIDA AL TEMPLE, QUE ÉS LA CARITAT CRISTIANA." Durant el dinar al Palau Episcopal, Benet XVI va confessar als bisbes comensals: "Ha estat un dia inoblidable, que servirà per a l'evangelització". I va dir al cardenal Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona: “Ha estat una celebració que mai no oblidaré.” A la tarda, Benet XVI va visitar l'Obra benefico-social del Nen Déu, on va dir: "Amb la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família, s'ha posat en relleu aquest matí que el temple és signe del veritable santuari de Déu entre els homes". I en acomiadar a l'aeroport del Prat, va afegir: "Moltíssimes gràcies. Voldria que aquestes breus paraules poguessin condensar els sentiments de gratitud que albergo en el meu interior en acabar la meva visita a Barcelona. HE TINGUT LA IMMENSA ALEGRIA DE DEDICAR LA BASÍLICA DE LA SAGRADA FAMÍLIA, QUE GAUDÍ VA CONCEBRE COM UNA LLOANÇA DE PEDRA A DÉU, i he visitat també una significativa institució eclesial de caràcter benefico-social. Són com dos símbols a la Barcelona d'avui de la fecunditat d'aquesta mateixa fe, que va marcar també les entranyes d'aquest poble i que, a través de la caritat i de la bellesa del misteri de Déu, contribueix a crear una societat més digna de l’home. En efecte, la bellesa, la santedat i l'amor de Déu porten l'home a viure en el món amb esperança. " Ja retornat a Roma, en l’audiència general del dimecres 10 de novembre de 2010, Benet XVI va recordar: “Diumenge vaig tenir una joia realment gran de presidir, a Barcelona, la dedicació de l'església de la Sagrada Família, que he declarat com a Basílica Menor. En contemplar la grandesa i la bellesa d'aquest edifici, que convida a elevar els ulls i l'ànima al cel, vers Déu, vaig recordar els grans edificis religiosos, com ara les catedrals de l'Edat Mitjana, que han marcat profundament la història i la imatge de les principals ciutats d'Europa. Aquesta esplèndida obra -rica en simbolisme religiós, preciosa en l'entrellaçament de les formes, en el joc fascinant de llum i color- gairebé una immensa escultura en pedra, EL FRUÏT D'UNA FE PROFUNDA, DE LA SENSIBILITAT ESPIRITUAL I DEL TALENT ARTÍSTIC D’ANTONI GAUDÍ, ens refereix al veritable santuari, el lloc de culte real, el Cel, on Crist s'elevà a comparèixer davant Déu en favor nostre (cf. Hb 9,24). EL GENIAL ARQUITECTE, EN AQUEST MAGNÍFIC TEMPLE, HA REPRESENTAT ADMIRABLEMENT EL MISTERI DE L'ESGLÉSIA, a la qual els fidels s'incorporen pel baptisme com pedres vives per la construcció d’un edifici espiritual (cf. 1 Pt 2,5). L'ESGLÉSIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA VA SER CONCEBUDA I DISSENYADA PER GAUDÍ COM UNA GRAN CATEQUESI SOBRE JESUCRIST, COM UN HIMNE DE LLOANÇA AL CREADOR. EN AQUEST EDIFICI TAN IMPONENT, VA POSAR EL SEU GENI AL SERVEI DE LA BELLESA. En efecte, l'extraordinària capacitat expressiva i simbòllica de la forma i els motius artístics, així com les tècniques innovadores d'arquitectura i escultura, evoquen la Font suprema de tota bellesa. EL FAMÓS ARQUITECTE CONSIDERA AQUEST TREBALL COM UNA MISSIÓ EN QUAL S’HI INVOLUCRAVA TOTA LA PERSONA. DES DEL MOMENT EN QUÈ VA ACCEPTAR EL TREBALL DE LA CONSTRUCCIÓ D'AQUESTA ESGLÉSIA, LA SEVA VIDA VA ESTAR MARCADA PER UN CANVI PROFUND. JUNTAMENT AMB UNA INTENSA PRÀCTICA DE L'ORACIÓ, EL DEJUNI I LA POBRESA, VA SENTIR LA NECESSITAT DE PREPARAR-SE ESPIRITUALMENT PER A PODER EXPRESSAR EN LA REALITAT MATERIAL EL MISTERI INSONDABLE DE DÉU. ES POT DIR QUE, TOT I QUE GAUDÍ VA TREBALLAR EN LA CONSTRUCCIÓ DEL TEMPLE, DÉU ESTAVA CONSTRUINT EN ELL L’EDIFICI ESPIRITUAL (CF. EF 2:22), ENFORTINT-SE EN LA FE I CREIXENT EN LA INTIMITAT AMB CRIST. INSPIRAT CONTÍNUAMENT PER LA NATURA, PEL CREADOR, I DEDICAT AMB PASSIÓ A CONÈIXER LA SAGRADA ESCRIPTURA I LA LITÚRGIA, VA SER CAPAÇ DE REALITZAR EN EL COR DE LA CIUTAT UN EDIFICI DIGNE DE DÉU I, PER TANT, DIGNE DE L'HOME.”