Anton Gaudí, ja gran, confessava que ell no havia estat un estudiant modèlic a l’Escola d’Arquitectura i, per tant, considerava justificades les carabasses que obtenia als exàmens. “Jo no era un alumne model. El meu temperament no em deixava escoltar les lliçons dels professors que, per necessitat dels plans de les assignatures, abundaven en matèries abstractes. No censuro la tasca dels professors, en general. Em limito a exposar el fet que sols quan explicaven matèries concretes sabia escoltar-los. D’això provenia que assistís poc a les classes i rarament sabés el programa de les assignatures de cap a cap. Era un indisciplinat i, per tant, en bona lògica escolar, les meves qualificacions de fi de curs no podien ésser, com sovint no eren, ni de molt, gaire brillants. Sort tenia, encara, del senyor Joan Torras, que em defensava en tots els tribunals d’examen on es trobava.”