El jove Gaudí havia col•laborat, com a delineant de l'arquitecte Del Villar, en la construcció del nou absis de Montserrat. Tota la basílica va ser decorada de nou durant els anys següents. Els escolapis s’hi feren càrrec d'un retaule monumental dedicat a sant Josep de Calasanç, ja que l'estada del seu sant fundador a Montserrat fou un episodi significatiu de la seva biografia. Acudiren el 1891 a Gaudí, qui, molt enfeinat, ho feu dibuixar al seu ajudant. Francesc Berenguer tenia només vint-i-cinc anys i Gaudí podia haver-lo utilitzat com "negre" sense més, com li havia ocorregut a ell mateix feia uns anys en l'absis, però va voler que Berenguer, llavors ja pare de família, aparegués com a titular de l'encàrrec. L'altar i el retaule, flanquejats pels escuts de Catalunya i de Montserrat, són de cedre, en gran part sense policromar, amb el crucifix, canelobres, lampadari i altres additaments de ferro forjat. El retaule, sobre el qual destaca la imatge del sant, està constituït per set franges horitzontals de decoració vegetal sobre fons daurat, que recorda els "katagami" japonesos. El conjunt és una peça plenament modernista, de gran bellesa; i es pot dir que amb aquest retaule va entrar a Montserrat el Modernisme Català més genuí.