Abril de 2012: Fonaments de la Sagristia de Ponent

La Sagrada Família creix cap amunt. L’estructura de les cinc torres centrals de Jesucrist i els quatre evangelistes puja gràcies a la gegantina grua acabada d’instal•lar. Tanmateix, creix cap avall. Junt a l’entrada de la Cripta, s’estan enllestint els fonaments de la Sagristia de Ponent, igual a la que en el futur anirà a l’angle Nord de la basílica, a l’altre costat de l’absis. A la fotografia, hom pot veure allò que resta del taller de Gaudí, el petit edifici provisional del xamfrà on esmerçava les seves hores de feina i on els darrers mesos de la seva vida va viure i sojornar. Pe fer la sagristia, s’ha hagut de tallar un tros. Simbòlicament, aquesta Sagristia de Ponent representa la Tardor i les seves témpores. Les témpores són les benediccions de Déu en cada estació del cicle anyal de la vida, en les quals hom basa la previsió meteorològica tradicional dels països d’arrels cristianes. El cicle anyal de lloança de la Natura al seu Arquitecte, al Senyor de la Vida, és repetit cada dia per l’Església catòlica amb la seva Litúrgia de les Hores. A la Tardor, li correspon l’hora Sexta, cap a les 15 h., l’origen etimològic de la paraula castellana “siesta”. La Sagristia de Ponent, doncs, és la Tardor i l’hora litúrgica Sexta dins el cicle complet de lloança de la Natura i de l’Església catòlica a Déu, el qual dóna tota la volta exterior a la Basílica de la Sagrada Família. Construir una de les sagristies és molt important, perquè hi ha el model de guix que va fer personalment en Gaudí. Segons aquest model, la planta és un quadrat aixamfranat de 17 x 17 m. En canvi, de les torres centrals no en va fer cap model; va deixar dit que la sagristia serviria de guia per als arquitectes que vindrien després per fer les torres. La sagristia és un assaig en petit de les torres.